«No he perdut la confiança en mi mateix»

Fou llavors quan la secretaria tècnica considerà que era el moment idoni per fer servir la seva opció de compra i tornar Perera al Mallorca.

El davanter de Badajoz, el mitjà de tres germans, arribà a l'illa amb un aval de 22 gols a la sempre complicada divisió d'argent i amb la il·lusió de repetir la fita en el seu debut a la màxima categoria del futbol espanyol. La fortuna, emperò, no li ha somrigut i ha hagut de conformar-se amb els minuts finals d'alguns partits. Tot i això no s'ha rendit, i amb un gol a la UEFA i un altre a la Lliga, ha demostrat estar preparat per quan l'equip el necessiti.

-Ja pràcticament ha acabat la temporada, què tal us heu trobat en el vostre retorn al Mallorca?

-Venia amb la idea de jugar el màxim possible, però el cert és que aquesta temporada tant en l'aspecte personal com pel que fa a l'equip no és gaire bona.

-L'equip està vivint ara un dels seus pitjors moments.

-Sí, des d'un principi les coses han sortit malament i es reflecteix ara. Estam en una situació no gaire bona, queden nou partits, nou finals i crec que n'hem de guanyar almenys quatre per aconseguir la permanència, que és el que cercam ara mateix.

-Deveu tenir una por especial a Segona, després del que us ha costat sortint-ne.

-Por a baixar en tenim tots, però jo personalment en tenc bastant perquè sé què és jugar a Segona Divisió i que és molt difícil després poder pujar. Per res del món m'agradaria que l'equip descendís.

-Defensau els colors del Mallorca, però després de dos anys part del vostre cor deu ser de l'Albacete. Content perquè estigui ja pràcticament salvat?

-Sí, estic satisfet per això. Està clar que allò que em preocupa especialment és el Mallorca, tot i que em sent molt identificat amb l'Albacete perquè és on m'he donat a conèixer i on he viscut l'ascens.

-Com es viu el fet de passar de ser el referent de l'equip a ser suplent?

-Un pren decisions a la vida i mai sap si són encertades o no. A més, hi havia una opció de compra per la qual cosa tota la decisió tampoc fou meva. De tota manera, jo venia amb una il·lusió i unes ganes de fer coses, però a vegades no tot surt com un vol.

-Heu perdut l'esperança?
-La confiança en un mateix jo mai no l'he perduda. Sé què valc, el que puc donar de mi i ja vaig demostrar-ho l'any passat a l'Albacete i em falta demostrar-ho aquí a Primera Divisió. L'esperança no l'he perdut, però a banda d'un mateix, l'altra gent també ha de confiar en mi.

-Trobau a faltar un poc de continuïtat.
-Està clar que la continuïtat i els partits de diumenge a diumenge és el que em fa tenir confiança i les ganes de competir.

-Ens queda molt per veure encara de Jesús Perera?
-A un jugador se'l veu durant tota la temporada, jo no he tingut la continuïtat que tu em comentaves abans i l'únic que he pogut fer és aprofitar els minuts que em donaven al final dels partits.

-Tot i l'ostracisme, valorau positivament el fet de ser a Primera?

-Sens dubte. Tenc molts amics que ara juguen a Segona B i segur que voldrien canviar-me el lloc.

-Estar amb Aragonés us ha ajudat a madurar encara més?

-A Primera s'aprèn molt més que a Segona. Un partit a Primera són com cinc a Segona. En el dia a dia s'aprenen moltes coses i a més aquí hi ha molts veterans i és un plaer entrenar amb ells.

-Anant cap a darrere en el temps, des de quina edat somnià Jesús Perera a marcar a Primera Divisió?

-Des que comences a jugar penses a arribar algun dia a Primera. Enguany ho he aconseguit i sempre havia pensat com seria el meu gol a la Lliga i al final el vaig aconseguir i crec que fou important perquè era el 4-2.

-Un gol bonic i contra un equip de Champions.
-Sí, contra el Deportivo, on hi ha el meu gran amic Diego Tristán. De fet després em comentava que no havia marcat un gol en tota la temporada i ho havia de fer precisament contra ells, però es va alegrar bastant per mi.

-Us heu plantejat algun objectiu?
-Ara no és el moment, primer hem de salvar l'equip i després ja serà el moment de plantejar-los.