Manzano: «Existeix barra lliure per a l'hormona del creixement»

«L'hormona del creixement s'empra a grapades, tant en competició com en els entrenaments, i no l'estan detectant en els controls, hi ha barra lliure per utilitzar-la», assegura Manzano en el rotatiu As, publicació en la qual està confessant des de dimecres les seves experiències de dopatge en el món del ciclisme.

Manzano assenyala fins i tot diferents noms de medicaments, com Humatrope, Norditropin, Genotonorm i IGF!, els preus dels quals oscil·len entre 360 i 540 euros per capsa. Els «retoladors» i les «peles», noms de l'hormona del creixement de l'EPO -eritripoietina- en l'argot ciclista, s'apliquen en dosis alternatives i no es poden administrar tots els dies, «perquè això no és com les avellanes, sinó que infla i bloqueja», segons el testimoni de Manzano.

«Les dosis s'apliquen un dia sí i l'altre no, però poquet i en període de competició o d'entrenaments forts: generalment ho fas servir abans d'etapes llargues o de muntanya. Abans de començar una de les grans rondes es fa un tractament amb alguns dies alterns de deu o quinze dosis», detalla l'excorredor del Kelme.

Segons Manzano, «si un corredor s'està preparant per a cap de les grans voltes s'està ficant EPO i té por dels controls. Jo conec l'Eprex, el Neorecormon o l'Epocrín, que és l'EPO russa. Per arribar a les curses et prepares amb això. Jo ho deixava de prendre 15 dies abans, no m'arriscava més per no jugar-me-la». «Els ciclistes també hem estat molt ases perquè hem topat, no dues vegades, sinó fins a vuit amb la mateixa pedra», conclou Manzano en la seva darrera declaració.