La Generalitat vol organitzar un partit entre Catalunya i Espanya

Josep Bargalló recordà que en epoca franquista ja es varen enfrontar

E.P.Barcelona11/03/04 0:00

El conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, expressà ahir el seu ple suport a la proposta d'organitzar un partit amistós de futbol entre les seleccions de Catalunya i Espanya realitzada pel secretari general de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubò, i, després de recordar que ja se'n va jugar un durant el règim franquista, comentà que «en temps de democràcia hauria de ser més fàcil».

«Si es féu durant la dictadura del general Franco, quan Espanya estava unida pel decret de les armes, ara que estam en temps de democràcia, per què no es pot fer. En democràcia hauria de ser més fàcil», digué el conseller Bargalló, qui afegí que «no hi ha cap motiu per no fer-ho» i que durant l'època de Franco es féu «sense problemes». Aquell partit, al qual havien precedit altres, es jugà el 19 d'octubre de 1947 a Barcelona i acabà amb triomf català (3-1).

Bargalló explicà sobre l'actual proposta que «la sobirania d'una nació la representen el Parlament i l'Executiu, però no un equip esportiu o una federació». «No es tracta d'un enfrontament entre nacions sinó entre equips esportius», assenyalà.

El Govern català, a més, pensa proposar al nou Govern central que resulti elegit el proper diumenge una modificació de la Llei de l'esport per a deslligar la representació esportiva de les federacions de la representació política, cosa que només passa a Espanya i Itàlia, segons exposà Bargalló, qui creu que «no han d'equiparar-se les seleccions esportives amb la sobirania nacional».

El polític d'Esquerra Republicana destacà que «la gran majoria de nacions del món occidental distingeix l'àmbit privat del públic», situant les federacions esportives en el privat, mentre que a Espanya, en la seva opinió, «s'ha fet per obligació una mescla d'ambdues coses», per la qual cosa creu necessària una modificació de la llei que es debatria entre els governs o mitjançant una proposta en el Parlament. Creu que «hi ha múltiples solucions civilitzades».