El Reial Mallorca no troba la defensa ideal

Aquesta circumstància fa que la línia defensiva del Mallorca sigui l'objectiu de la majoria de les crítiques i la que més maldecaps dóna al cos tècnic. I és que fins ara, tot i conservar l'esquema d'una línia de quatre, els diferents tècnics que han ocupat la banqueta del Mallorca aquesta temporada (Pacheco, Llompart i Aragonés) han realitzat un total de deu combinacions diferents, unes vegades variant per decisió tècnica i d'altres -moltes- a causa de les lesions. La més utilitzada és la de Niño i Lussenhoff formant parella de centrals i Cortés i Poli en els laterals. Aquesta combinació ha estat repetida fins en vuit ocasions, en les quals han rebut tretze gols, la qual cosa dóna una mitjana d'1,625 gols per partit.

Les diferents lesions que han patit els laterals Poli i Cortés han estat la principal causa -encara que no l'única- dels diferents experiments i proves que s'han vist obligats a efectuar els tècnics per ajustar la rereguarda. En aquestes circumstàncies la polivalència d'Olaizola ha estat determinant, ja que ha intervingut en tretze partits i ha ocupat totes les posicions possibles en defensa.

Llompart i Aragonés també han intentat reconvertir, sense grans resultats, Toni González en lateral i fins i tot el Savi d'Hortaleza s'atreví amb Cortés per banda esquerra davant el Barça amb el resultat que tots coneixem. La parella de centrals també ha patit constants canvis i s'han donat fins a quatre combinacions; la formada per Niño i Lussenhoff ha estat la més utilitzada (12 pics).

La lectura positiva de tot aquest guirigall és que, malgrat tot, el Mallorca conserva un coixí de cinc punts sobre els equips implicats en el descens.