Seco va fer bons els pronòstics

El corredor basc arrancà amb força des del principi, agafà distància i es dedicà a controlar fins a arribar a la meta. Hi entrà a peu, com és el seu costum, amb la bicicleta a la mà.

Seco (Busturia, Biscaia, 17-3-1973) completà el recorregut en 58:45, 1:16 menys que Ismael Esteban, segon i campió d'Espanya sub 23; 1:29 menys que el gallec Fernando Fernández Magán; i amb 1:38 d'avantatge respecte del també basc Haitz Ortiz.

Ortiz, Magán i Esteban arribaren a estar a més de dos minuts de Seco quan faltaven quatre voltes -de les nou de què constava la prova. En tot cas, les estirades que qualsevol d'aquests tres homes pegava i l'actitud de Seco, limitant-se a aguantar la distància sense riscs innecessaris, va reduir les diferències.

«La gent dóna per fet que ser el favorit -comentava Seco- vol dir que guanyaràs amb facilitat, però no és així. La meva tàctica era distanciar-me des de la sortida i agafar avantatge per aguantar després i no córrer riscs inútils, perquè sempre estàs exposat a alguna punxada, accident o caiguda que implicaria perdre-ho tot», afirmà.

«És el meu cinquè títol i em fa la mateixa il·lusió que el primer, i ara que em trob tan sols a una victòria del rècord de Talamillo, m'entrenaré i correré amb més ganes per mirar de superar-lo», va afegir.

Quant a la categoria femenina, la victòria va ser per a la ciclista basca Nekane Lasa.