Rafel Nadal queda amb el subcampionat

El servei de Feliciano es va imposar a la major solidesa des del fons de la pista de Rafa Nadal, en una final que mesurava dues de les més fermes apostes del tennis espanyol durant els pròxims anys, encara que amb concepcions del tennis molt diferents.

El toledà tornà a recórrer al seu tennis defensiu, sense variar d'estil, independentment de la superfície, i durant uns dies va transformar les pistes del Club Internacional de Majadahonda en les de l'All England Club, per basar el seu joc en el servei i en la volea.

El mes de juliol pareix la data triada pel toledà per a la seva eclosió. Feliciano havia completat una temporada irregular, amb només dos quarts de final -Estoril i Dubai- com a resultats millors, però igual que els ciclistes amb el Tour, Wimbledon sembla despertar aquest esquerrà.

Tot i això, no va ser fàcil per a Feliciano. Davant tenia un tennista com Nadal, que a poc a poc es va consolidant en el circuit. No eren xerecs els avals del mallorquí, que en quarts i en semifinals s'havia imposat respectivament al campió i al finalista de l'edició passada -Tommy Robredo i Verdasco.

Tal com va succeir en les semifinals, el manacorí no va tenir un començament de partit gaire encertat. Les errades en el seu servei, pròpies d'un jugador de 17 anys que s'ha convertit en la promesa més prematura del tennis estatal, les aprofità Feliciano per aconseguir ebreak en el tercer joc del primer set.

La primera mànega va ser ja impossible de remuntar per Nadal, que tenia molts de problemes per contrarestar el servei de López. En el segon set, el trencament va arribar en el novè joc i la història es va repetir.