El Barça, davant la seva ocasió d'or

Els blaugranes tenen la sisena oportunitat per guanyar l'Eurolliga, davant el Benetton

EfeBarcelona11/05/03 0:00

Al Barcelona se li presenta avui (20.30 hores, TV3) una ocasió d'or, en la seva sisena aparició en una final de la màxima competició continental, d'endur-se el guardó més preuat. Ho farà a l'empara del seu públic i davant d'un qualificat rival: el Benetton de Treviso italià.

El Benetton és un equip impressionant. Té un joc incòmode per a qualsevol, ja que no es caracteritza per un bàsquet ortodox. Té molt perill des del perímetre, però gràcies al tir d'homes grans (Garbajosa, Nicola) domina el joc interior amb Marconatto i té tres jugadors que marcaran la sort dels italians: Edney, Langdon i Bulleri. Els dos nord-americans són dels que marquen les diferències. Al Barcelona no li van els bases ràpids com Edney, anima mater del Zalguiris, que va conquerir el ceptre continental contra pronòstic el 1999 davant el totpoderós Kinder de Bolonya, però no podrà descuidar-se de Langdon i de Bulleri. El primer és un tirador pur, desequilibrant als llançaments i de difícil defensa. L'italià és imprevisible i gràcies a ell avui els italians són on són.

L'equip blaugrana persegueix aquest títol des de 1984. De llavors ençà, aixecar la Copa d'Europa s'ha convertit pràcticament en una obsessió tant per a una generació de destacats jugadors (Solozábal, Epi, Norris, Jiménez) com per als frustrats seguidors que, any a any, esperaven la consecució del títol.

Però en aquesta edició, les coses han canviat molt i es veu amb optimisme la possibilitat de conquerir el títol. L'equip s'ha construït gairebé exclusivament per guanyar l'Eurolliga, es va fitxar el millor jugador europeu possible (Dejan Bodiroga) i un entrenador de prestigi (Svetislav Pesic) amb la idea de canviar la perdedora dinàmica de l'equip a l'Eurolliga. I de moment així ha estat. El Barcelona resol els partits més ajustats i no falla a l'hora de la veritat. Passà en el decisiu matx davant d'Olympiacos, quan va vèncer en una vetusta pista, en una situació límit en la qual, per exemple, els seguidors locals van arribar fins a moure la cistella per impedir que entrassin els tirs lliures del Barcelona.

La fiabilitat de l'equip també es va demostrar aquesta mateixa temporada a la Copa del Rei, quan el Barcelona es va sobreposar a un final dramàtic contra Unicaja en semifinals, després d'anar a remolc tot el partit, i va guanyar el TAU al límit en la final.

El que l'equip de Pesic inspira és confiança. En la semifinal davant del CSKA, amb deu punts per darrere (15-25), no va perdre el nord i a tothora va saber què fer, malgrat que Bodiroga estava asfixiat per la defensa moscovita; Jasikevicius, poc encertat i Navarro, inèdit en els primers minuts. El secret del seu joc no és tant el gran nombre de jugadors com els recursos tàctics que posa en pràctica el tècnic, que té clar el que li convé al seu equip.

Pesic sap que el Benetton és el pitjor rival que li podia caure en sort, però també se sent un triomfador i inspira confiança en un equip ple d'estrelles. El Barça haurà de temperar els nervis i aprofitar el vent favorable que crearan els més de 12.000 espectadors blaugranes que avui esperaran que a la fi es pugi a l'esglaó més alt de l'escala europea.

Per al Benetton serà la segona final de la competició. L'anterior la van perdre quan eren els favorits en tots els pronòstics, però el Limoges de Bozidar Maljkovic va acabar amb els italians de Toni Kukoc per un trist 59-55.