Piterman, el nin ric que va voler jugar amb el futbol

Piterman comença en un club petit, com correspon al «nivell entrenador». Arriba a la costa Daurada, veu el Palamós i el compra: que comenci el joc. Evidentment, en el menú hi ha la possibilitat, a part de controlar les finances i la plantilla, de ser entrenador.

El nord-americà s'ho passa d'allò més bé fent quadrar els comptes del Palamós a Segona B i decideix que el club li ha quedat petit. Llavors apareix en el menú «ofertes d'altres clubs» una d'ideal: el Racing, de Primera Divisió, està a punt de fer fallida... «El compr!». Piterman se'n va a Santander i veu que les coses no són tan fàcils com a Palamós. El joc li queda penjat dues vegades quan intenta entrar en el menú «entrenador», però a la fi aconsegueix baixar a la banqueta.

Fins aquí, tot ha estat un joc molt divertit, però Piterman es posa violent quan veu que un sector important de l'afició es posa en contra seu. No ho entén i comença a amenaçar físicament tot aquell que discuteixi la seva autoritat. El nin ric s'ha adonat que dur un club de Primera Divisió no és tan divertit com jugar a l'ordinador i pareix haver perdut els papers.

Sigui com sigui, Dimitri Piterman, amb el seu caràcter controvertit i dictatorial, ha trencat algunes barreres dins el futbol espanyol. El fet que un president vulgui acaparar la faceta d'entrenador no s'ha entès en un país on no s'accepta que algú sigui polifacètic. A Santander té gent a favor seu, però els seguidors de tota la vida veuen com es perd l'essència d'un dels clubs històrics de Primera.

Com acabarà Piterman? Esperarem fins dia 22 de juny per veure qui baixa a Segona i qui aconsegueix la permanència.