Elena Gómez: «M'espanta la rebuda que em faran a Manacor»

«Estaven molt contentes», assegurà ahir a Diari de Balears la gran protagonista de l'esport balear en les darreres hores. Eren gairebé les vuit del vespre, però la manacorina mantenia el somriure, o almanco això era el que es podia 'veure' des de l'altra banda del telèfon.

Ja han passat unes quantes hores i Elena comença a pair l'èxit "cosa gens fàcil avui dia", però no va ser precisament qüestió de segons adonar-se que havia fet història en guanyar la medalla d'or. «Quan varen dir la nota vaig haver d'estar una estona per saber bé què havia passat», reconegué Gómez, que just després de ser conscient que havia guanyat l'or va pensar en «els anys de sacrifici» que hi ha hagut darrere d'aquesta medalla.

Ningú no imaginava que la gimnasta manacorina podria tornar a l'Illa amb la medalla d'or... o potser ella sí? «Quan vaig acabar l'exercici, sabia que tindria una medalla, però no em volia fer il·lusions amb l'or fins al darrer instant... al final va sortir tot bé», explicà. La medalla ha arribat ben prest per tots el que la segueixen, però sempre és ben rebuda. De fet, la mateixa gimnasta creu que «arriba en el moment just» i és conscient que a partir d'ara haurà d'«entrenar com sempre i pensar en els propers compromisos», que són el Mundial del 2003 i els Jocs Olímpics d'Atenes el 2004.

Elena no està encara gaire centrada en com ha estat rebut el seu èxit a tot l'Estat, però ja li han dit que la seva arribada a Manacor serà espectacular. «De moment no he pogut pensar en res perquè avui "per ahir" vaig per amunt i per avall, però ja m'han dit que a Manacor me'n preparen una de grossa i fins i tot em fa por pensar-hi», bromejà la campiona del món.