El traspàs de jugadors fa possible la continuïtat

En aquest sentit, és suficient analitzar les temporades que el Reial Mallorca ha acabat en superàvit per comprovar com només la venda de jugadors ha fet possible la desaparició dels números vermells "dèficit". La temporada 1992/93 "la primera que finalitzà amb superàvit" el resultat ordinari (abans de traspassos) fou d'unes pèrdues de 313 milions de pessetes. La venda de futbolistes per valor de 528 milions va fer possible tancar l'exercici amb un superàvit de 215 milions de pessetes.

Però és a Primera Divisió quan s'han aconseguit els majors guanys i quan més s'ha traspassat. Així, per exemple, la campanya 1997/98, finalitzada amb un superàvit de 828 milions de pessetes, acabà, abans de traspassos, amb un dèficit de 1.462 milions de pessetes. La venda de Galca, Copado, Mena i Valerón, Kike, Romero i Duah, així com la pèrdua ocasionada per Palhinha "deixà el club abans que fos amortitzada la seva contractació" va fer possible el superàvit.

La temporada 1998/99 acabà també amb unes pèrdues ordinàries de 2.335 milions de pessetes, però la venda de futbolistes com Dani, Marcelino o Amato tornaren a possibilitar un superàvit final de 763 milions de pessetes. Les temporades 1999/2000 i 2000/01 presentaren també quantioses pèrdues ordinàries (2.395 i 3.836 milions de pessetes) per tancar l'exercici amb beneficis de 3 i 29 milions de pessetes. Finalment, la temporada passada, que encara no està comptablement tancada, podria suposar uns guanys, després de vendre Luque, d'uns 400/500 milions de pessetes.