Heras s'adjudica la seva primera Volta a Catalunya

Aquesta és la primera victòria que el salmantí aconsegueix des que s'imposà a la Vuelta a Espanya, i també la primera d'aquesta temporada. A Roberto Heras se li havia resistit la Volta a Catalunya des que el 1999 quedà a 57 segons del triomf, que s'endugué Manolo Beltrán. «Estic molt content perquè les victòries se m'havien negat i necessitava guanyar alguna cosa amb vista al Tour de França. El recorregut el coneixia bastant bé, ja que durant tot l'hivern he estat entrenant per aquesta zona», comentà Heras després de rebre el trofeu de campió.

La darrera etapa resultà combativa fins a la línia d'arribada. A la sortida, el gran grup imposà un ritme molt fort del qual aconseguiren desferrar-se José Antonio Flecha (ibanesto.com), Iván Parra (ONCE), Alejandro Valverde (Kelme) i Paco Lara (Coast), que arribaren a un avantatge de tres minuts. El gran grup, amb absoluta tranquil·litat, els deixà fer, perquè la fuga beneficiava el líder, però els nervis es destaparen i l'escapada fou neutralitzada, tot i que Lara fou capaç d'aguantar.

En faltar vint quilòmetres per a l'arribada, Luis Pérez (Coast) llançà un atac al qual contestà Roberto Heras, amb l'ajuda dels homes de l'equip Relax, que durant tres dies es convertiren en els escuders del líder, juntament amb els seus companys de l'US Postal. No obstant això, el descens del Tibidabo propicià un tall en el qual el gran grup quedà fraccionat en tres parts, encara que els homes importants del grup quedaren en el primera secció. A partir d'aquí es produïren nombrosos intents d'escapada per elidir l'esprint, malgrat que no es va poder evitar i a l'arribada el rus Fofonov (Cofidis) imposà la seva velocitat.

D'altra banda, després de l'arribada, el corredor espanyol del Mapei Óscar Freire es mostrà una mica descontent amb l'alineació que el seu equip ha decidit per al Tour de França, i fins i tot comentà que parlaria amb els responsables de l'equip per veure si es pot arreglar.