Mor Grosso, un mite del Madrid

Ramón Moreno Grosso finà als 58 anys a conseqüència d'un càncer

E.P.Madrid14/02/02 0:00

L'exdavanter del Reial Madrid, Ramón Moreno Grosso, un dels principals exponents del club blanc als anys seixanta, morí dimarts a la matinada als 58 anys a la Clínica Centro de Madrid a conseqüència d'un càncer que patia des de fa uns anys. L'horabaixa el seu cos fou traslladat al tanatori de La Paz de Tres Cantos, on el visitaren un gran nombre de personalitats i antics companys de l'equip blanc. Així, destacà la presència de l'actual secretari d'Estat per a l'Esport, Juan Antonio Gómez Angulo, i d'un dels seus antecessors en el càrrec, Pedro Antonio Martín Marín. També hi acudiren gairebé tots els membres de l'actual cos tècnic del Madrid, entre els quals Vicente del Bosque.

Component del mític Reial Madrid ye-ye dels seixanta, Grosso arribà al conjunt blanc l'any 1964, després d'haver estat cedit una temporada a l'Atlètic de Madrid, al qual va salvar del descens amb els seus gols. Gràcies a ell i a d'altres llegendes com Pirri o Manolo Sanchís, que ingressaren al club el mateix any, el club de Chamartín conquerí set Lligues (1965, 67, 69, 72, 75 i 76), tres Copes d'Espanya (1970, 74 i 75), i una Copa d'Europa.

Grosso arribà al club que entrenava Miguel Muñoz com un desconegut, però aviat acabà amb els dubtes dels aficionats, que no podien imaginar com un jugador que arribava després d'haver estat cedit a l'Atlètic de Madrid podria ser el substitut d'Alfredo Di Stéfano. No obstant això, ho va ser i, formant davantera amb Amancio, es va convertir en un dels mítics «nou» del Madrid, després de ser el màxim golejador de l'equip en el seu primer any.

Va romandre al club de Chamartín onze anys més, fins que es retirà l'any 1976 i, després de treballar al club en diveres tasques tècniques, romangué al Madrid com a observador. Ramón Moreno Grosso començà la seva carrera al Plus Ultra i després d'un any a l'Atlètic (1964) estigué dotze anys al Reial Madrid, amb qui jugà 473 partits. El seu debut amb la selecció nacional fou l'1 de març de 1967 contra Turquia i amb empat a zero. En total fou internacional en 14 ocasions i marcà un gol.