Els copropietaris, en profund desacord

I és que la realitat amb què es trobaren en la reunió fou molt diferent: Mateu Alemany havia anunciat que diumenge ja no tendrien entrada lliure a Son Moix i, a més, havia rebutjat dues de les clàusules de la darrera oferta presentada pels copropietaris, segons la qual el Mallorca els donava un passi per vint anys a Son Moix a canvi del 50 per cent dels seus respectius títols i es comprometia a costejar totes les despeses del Lluís Sitjar, com també a no demanar la divisió de l'estadi sense autorització de tots els presents, ni tenir la majoria dels títols en el cas de constituir-se els copropietaris en societat. Concretament, Alemany havia desestimat els dos darrers punts, ja que els considerava excessius.

Aquesta decisió molestà la majoria d'assistents a la reunió, els quals titllaren «d'usurers, especuladors o estafadors» l'entitat mallorquinista i apostaren per «rebutjar tant el passi de perpetuïtat com aquesta darrera opció i mantenir una posició forta vers el Mallorca, sense cedir». Enmig d'aquest context de crispació, un dels copropietaris, Antoni Cabot, proposà l'opció «d'avançar-se al Mallorca» i de dur el Lluís Sitjar a subasta, perquè «allò pitjor que pot passar és que cobràssim la part proporcional que ens pertocaria del total», que seria d'un mínim de 1.200 milions, segons l'actual valoració de l'estadi. A aquesta opció donaren suport un gran nombre d'assistents, alguns dels quals apuntaren la possibilitat d'iniciar, al hora, un procés judicial contra el Mallorca pel fet d'impedir-los l'entrada a Son Moix.

Per la seva banda, Contestí, a qui enmig de l'enuig s'acusà de no lluitar fort per aconseguir allò millor per a l'Associació, recordà que la justícia ja els havia negat la raó i va insistir en la bona fe del Mallorca, que manté totes les ofertes en peu. Igualment, davant la impossibilitat d'arribar a un acord unànime, decidí que els propers dies els copropietaris li fassin arribar el seu parer per telèfon.