Gual: «Som pocs i a més malavinguts»

L'únic àrbitre internacional balear serà el president del jurat tècnic en els Campionats d'Espanya a Lleó

Salvador RipollPalma21/06/01 0:00

El ciclisme balear té, des de fa tres anys, un àrbitre de categoria internacional UCI, Jordi Gual Martínez, nascut fa 41 anys a Palma. El seu pare, també Jordi, va ser durant molt d'anys àrbitre d'aquest esport, i ell començà el 1976, com a aspirant, a seguir la seva devoció. Les següents etapes: àrbitre regional, nacional i, finalment, internacional. Durant els primers anys, Jordi Gual combinà el ciclisme i el bàsquet, començant com a jugador en el Cide, per continuar en el Patronat i dedicar-se a entrenar, finalment, en el Sagrat Cor i el Costa de Calvià.

Gual ha estat el primer dels àrbitres illencs que ha sortit a l'estranger. Itàlia, amb el Giro de Bassilicata "el seu primer compromís", i Portugal, amb el Gran Premi de Portugal, la Volta a Alentejo i la Volta a Portugal, han estat algunes de les seves destinacions. Abans havia arbitrat la Clàssica de Sant Sebastià, l'única prova espanyola puntuable per la Copa del Món, i la Volta a Espanya, on actuà un altre àrbitre balear, Joan Moll. Enguany, ha estat president del jurat tècnic de la Clàssica d'Alcobendas i ara repetirà en els campionats d'Espanya de carretera a Lleó en les categories professionals i sub-23.

És el primer mallorquí que rep aquesta alta designació. Anteriorment, Pere Mulet havia presidit campionats nacionals de pista. Des del 1976, Jordi Gual ha arbitrat més de mil dies, i els viatges a la península i a l'estranger li permeten comparar el nostre ciclisme amb el d'altres autonomies.

«El nivell del ciclisme balear ha baixat. A Euskadi, a Madrid, al País Valencià o a Catalunya el nivell és molt més alt. Aquí tenim menys llicències i es fan menys corregudes. Només hi ha tres professionals (Toni Tauler, Toni Colom i Joan Horrach), però ens donen bones alegries. En la meva opinió, pagam la insularitat. Les victòries de Joan Horrach a Portugal estan desvalorades. El país veïnat disposa d'equips i de carreres d'altura. En resum, podem dir que tenim poca quantitat, però de qualitat».