El Palau va ser un infern per al Granada

Els Bèsties Negres enganxaren la resta d'aficionats a crear un màgic ambient de play-off

Manel FerreraPalma26/04/01 0:00

Potser perquè no era dilluns, potser per tota la polèmica que havia envoltat el partit (ara tanc la pista, ara no), potser perquè els aficionats es concienciaren que era decisiu,... per alguna raó, o per totes plegades, el ben cert és que ahir el Palau va viure un ambient ideal. Ple fins als límits possibles, però, el més important, des d'un quart d'hora abans de començar el partit, uns seguidors equipats amb xiulets varen fer ensordidora la presentació i l'inici del matx. Els Bèsties Negres, sempre fidels, havien rebut una bufetada de la Federació, i bé que els la recordà.

Amb bombos, sí, però situats just a l'altra banda de la seva ubicació habitual, la Penya enganxà la resta d'aficionats a crear un ambient ensordidor, animós, cridaner, de tensió,... de play-off. Quan el joc es va convertir en el protagonista, els xiulets varen donar pas a l'admiració per un joc diametralment oposat al de dilluns, amb intercanvi de cistelles i un bàsquet fluid, almenys a estones. Amb el públic entregat a la causa, només algunes fases de joc desconcertant del Drac Inca feia baixar la guàrdia.

Però no durava gaire el desencís, ja que algunes decisions i actituts des de la banqueta (...pobre «Monti»!) feien passar l'estona fins que Stacey agafava un altre pic la bona onda i deixava bocabadats tots els assistents. Els minuts finals, tot un exemple del que és gaudir de l'avantatge pista. L'entrenador de Granada ho reconegué. Una cridòria com no es recorda, quan tocava defensar l'atac del Granada. Tot el Palau defensava. I ànims per als seus, fins i tot per als que fallaven (Villar). Al final, premi, victòria, viatge a Granada el diumenge, i el somni d'un equip balear ACB encara viu.