Un partidàs acompanyà el gran ambient

El Palau es va omplir i els espectadors gaudiren d'un espectacle que convida a repetir

Manel FerreraPalma26/03/01 0:00

Havia de ser una festa, i ho fou en tots els sentits: Palau ple, llotja ocupada, festa a les grades, i espectacle a la pista. Els aficionats acudiren en massa al Palau (3.500, asseguts, drets, recolzats... com fos). A la llotja presidencial, la consellera de Benestar Social, Fernanda Caro; la presidenta del Consell de Menorca, Joana Barceló; el batle d'Inca, Pere Rotger; la directora general d'Esports, Joana Maria Petrus; i el responsable d'Esports del Consell de Mallorca, Mateu Sedano, al costat dels presidents dels dos clubs, Sebastià Penya, l'amfitrió, i Josep Lluís Sintes, el visitant.

President i vicepresident de la Federació Balear de Bàsquet, Jaume Estarellas i Ventura Blach, no estaven asseguts a la llotja. De fet, no estaven ni asseguts, sinó que miraven l'espectacle drets, darrere una cistella. (Ah, i presenciaren la semifinal del torneig de 3x3). Amb tot a punt, el partit va ser, afortunadament, dels que queden gravats dins la memòria i que convida a repetir visita al Palau. Primer, amb l'exhibició del mestre Reynés, Deveaux, Santana i, sobretot, amb el poder i l'espectacularitat del «Marine» Savane.

Era temps d'assistir al domini menorquí i de fer-se preguntes, sobretot amb destinació a la banqueta: Què passà amb Luis Merino? Les queixes cap a l'arbitratge i les decisions de l'entrenador no amagaven que Menorca es passejava. Però la bogeria s'instal·là quan Orlando Lightfoot donà senyals de vida. Es llançà les sabatilles, i ahir li varen entrar. El Palau elevà els graus fins a límits insospitats escassos minuts abans. El darrer quart els decibels pujaren, amb Lightofoot i Stacey extramotivant el personal. Inca tingué la pilota del triomf, però fallà. Desencís, una pròrroga mal jugada, més decisions arbitrals...