El Mallorca es retroba amb la història

La revenja arribà una temporada més tard, a una batalla en el sentit ampli de la paraula. Molt han canviat les coses des d'aquell moment. El Reial Mallorca s'ha acomodat entre els equips d'èlit del futbol espanyol. A l'equip que pujà a Vallecas just queden un grapat de futbolistes (Chichi Soler, Carreras, Olaizola, Stankovic i Carlos), i fa temps que ha deixat de ser un equip «ascensor».

I el Rayo Vallecano, des del seu darrer ascens, també s'ha instal·lat entre els millors equips de la Primera Divisió, ha participat enguany a la Copa de la UEFA i està, ara mateix, lluitant amb equips com el Mallorca per les primeres posicions al campionat de lliga, a més de ser el segon màxim golejador de la Lliga.

En el que duim de temporada, ambdós equips han descrit trajectòries oposades que els han duit a confluir quan està a punt de finalitzar la primera volta. Els madrilenys sortiren a tota màquina, flirtejant amb les primeres posicions des de bon començament. Mentre, els d'Aragonés iniciaren la competició amb un mes nefast que el situà al soterrani de la taula, però una reacció espectacular el catapultà als llocs nobles.

Així doncs, Rayo i Mallorca tornen a ser rivals directes, amb idèntics objectius pels quals lluitar. Els de Luis treuen ara mateix dos punts als de Juande Ramos, i un triomf a Vallecas, a més de trencar una estadística infame (el Mallorca mai no ha guanyat un partit allà), distanciaria un rival directe en la pugna europea i, a més, li permetria no perdre compàs amb els quatre primers de la classificació, zona de Lliga de Campions.