El València pega una repassada (4-0) a un desorganitzat, trist i cansat Mallorca

Mendieta va ser l'estrella del partit i va saber liderar els seus companys cap a la victòria davant un Mallorca que tudà diverses ocasions, entre elles el llançament d'un penal. L'esquema plantejat per Héctor Cúper va ser una vegada més el seu clàssic 4-4-2, amb l'única novetat significativa que va alinear per la banda dreta Vicente en lloc de Kily González.

De la seva part, Luis Aragonés va repetir l'esquema del primer partit de Lliga, és a dir, un 4-4-2 amb el mig camp format per una línia de tres homes: Novo, Engonga i Carreras, i Ibagaza situat per davant d'ells. Els primers quaranta-cinc minuts varen ser, curiosament, de domini mallorquí. Semblava com si els papers estiguessin canviats i que el conjut local fos el Mallorca.

Almenys pel que fa al domini territorial i, sobretot, a la possessió de la pilota. El partit havia començat insípid i amb un València apàtic que no acabava d'assumir el rol que se li pressuposava, és a dir, el de dominador del matx. Atès que els de Cúper no s'arriscaven, varen ser els mallorquinistes, sobretot a partir de les botes d'Ibagaza, els que agafaren la iniciativa.

Així, al minut 7, Carreras feia emmudir Mestalla en engaltar una bona passada del 10 mallorquinista des de la banda dreta. La pilota no va entrar, però Cañizares no l'havia ni vist. El conjunt mallorquí, que no havia sortit especialment ofensiu, s'anava trobant, progressivament, còmode en el partit i va disposar d'algunes ocasions més per batre el porter valencianista.