Espanya obre el foc contra Angola

Una dolorosa derrota contra els africans cavà la tomba d'Espanya a Barcelona 92 i donà inici a l'asfixiant travessia del desert que l'equip de Lolo Sainz patí fins el 1998. Diumenge, la selecció tancarà aquesta fosca etapa contra el mateix rival que li obrí la carn a la seva pròpia casa.

La història guardarà sempre l'afronta del 92, però el temps i el relleu generacional l'han feta desaparèixer del cap d'un equip que, gràcies al cinquè lloc del Mundial 98 i la plata assolida a l'Europeu disputat l'any passat a França, torna a somiar en la glòria.

Angola, avui per avui, no significa res especial per als jugadors espanyols. És un rival més que tots confien derrotar, però just això. Ni tan sols Alberto Herreros, l'únic supervivent d'aquell nefast partit, el té en compte més enllà de l'obligat respecte esportiu.

Per al capità espanyol, i molt més per a homes com Raúl López i Juan Carlos Navarro, que en el 92 feien les seves primeres passes com a jugadors de pedrera sense saber allò que el seu futur esportiu els reservava, els d'Angola representen una simple anècdota del passat.