Botero trobà a la fi la seva recompensa

Botero, que ja havia intentat el triomf en altres jornades, va completar un final d'etapa de somni atacant a les primeres rampes del Izoard, de categoria especial, per deixar de roda els seus perseguidors i aguantar en bloc el descens fins a la meta de Briançon.

Aquest triomf reivindica el grup esportiu Kelme, dirigit per Vicente Belda, que només posseeix invitacions per al Tour i no plaça fixa, com el vertader protagonista de les etapes d'alta muntanya i únic animador de la cursa. Una valenta filosofia que comença a donar els seus fruits: dues victòries d'etapa, Otxoa i Botero; el mallot de punts vermells de líder de la muntanya i el reconeixement del públic per l'espectacle que atorga al ciclisme.

En allò referent a la lluita per la general, la primera de les etapes alpines va decebre perquè ningú no va voler posar dificultats al líder de la cursa, el nord-americà Lance Armstrong, o perquè ningú no té les forces suficients per plantar batalla des de lluny.

És d'agrair la valentia de l'Italià Marco Pantani, que encara que no gaudeix d'un estat físic òptim, tensa la correguda amb els seus atacs, i no deixant-se cap gram de força dins. També destaca la presència constant de Joseba Beloki en el grup d'escollits i la lluita i entrega de Roberto Heras i Fernando Escartín.