Molina dóna la cara

«No em va molestar el sol ni res d'això. No hi ha excuses de cap tipus», va dir ahir el porter valencià

AgènciesTegelen15/06/00 0:00

José Francisco Molina donà ahir la cara, assumí la seva errada davant Noruega amb naturalitat, explicà amb detall la jugada, no cercà excuses i confessà que la nit anterior es torbà a conciliar el son abans de parlar per telèfon i ser animat pel seu amic i company d'equip Carlos Aguilera. «El primer que vaig fer fou telefonar a Aguilera. Vaig parlar una estona amb ell. Vaig mirar una mica la televisió. Vaig passejar un poc. La nit se'm va fer llarga fins que vaig poder dormir», assegurà el porter espanyol.

Molina es guanyà ahir el personal amb la seva actitud. Mostrà que era un tipus senzill, que entén ser el protagonista de la jornada, molt a pesar seu. Sap que la imatge de la seva errada es passarà una vegada i una altra a les televisions d'arreu del món. «Aquesta jugada entrarà a la història. Ho tenc assumit. Es recordarà l'errada de Cardeñosa, la de Julio Salinas, la de Zubi a França. La diferència és que en el meu cas encara ens resten dos partits i si ens classificam per als quarts de final, aquest error podria passar a un segon pla», va dir el valencià.

Ho entén. Va tenir fins i tot temps per fer broma. La repercussió de la seva mala sortida davant Iversen fou tal que, segons ell, «la deuen veure fins els components d'El Gran Hermano. Fins i tot ells, segur que la podran presenciar». Així, segons Molina, s'assabentarien del que passa pel món en el seu món interior de Soto del Real, a Madrid.

Molina va poder esgrimir qualque problema. Però va anar al gra. Va dir que mesurà malament la sortida, no calculà bé la distància a la pilota aèria. I com va dir ell textualment, al final, «cagada». Ni li va donar el sol a la cara, ni errada d'enteniment amb Paco. Res de res. Molina es va autoinculpar d'un gol que va donar la victòria a Noruega, un rival sense ambició que es trobà per casualitat amb un triomf inesperat.