Diego Tristán: torna l'home gol mallorquinista

La temporada de Diego Tristán no pot tenir un altre qualificatiu que no sigui el de triomfadora. Cal recordar que aquesta era la campanya del seu debut en la màxima categoria del futbol espanyol, després d'estar un any «rebent coces a Segona», com va recomanar-li (i ordenar) el mestre Cúper. Un inici de curs espectacular li va valer el reconeixement unànime com un dels millors davanters del futbol espanyol. La seva classe no era discutida per ningú, i els grans clubs europeus començaren a demanar informes i preu pel jugador.

Futbolista complet, que posseeix les qualitats que sempre es demanen a un davanter: hàbil amb la pilota, imaginatiu, gran rematador amb les dues cames i amb el cap... Els gols començaren a arribar just aliar-se amb la titularitat. I el ben cert és que aquests gols els aconseguia quan més els necessitava el seu equip, als moments decisius. Athletic de Bilbao, Deportivo de la Corunya, Barcelona, Ajax, València..., tot un enfilall d'equips pot donar fe que els gols de Tristán els han llevat un caramull de punts. El darrer damnificat fou diumenge passat el Sevilla, al qual marcà els dos primers gols, els més difícils de fer ja que són els que obren el camí cap al triomf.

De començar la temporada amb tots els números per escalfar banqueta a convertir-se en imprescindible. Tant que l'acumulació de minuts li va passar factura a les seves cames. Amb Quinteros, Biagini i Carlos lesionats durant gran part de la temporada, Diego Tristán va quedar com l'únic davanter disponible per a Fernando Vázquez. Així, el jugador sevillà disputava cada partit i, atesa la seva especial i valorada capacitat per fer gols en la recta final del partit, no marxava del camp fins que l'àrbitre no assenyalava el final.