Moyà tornà a caure en les semifinals

Ferrero aconsegueix en la seva segona participació en el Godó arribar a la gran final. Aquesta victòria sobre Moyà té una doble lectura. La primera és que desfà la igualtat en els enfrontaments entre tots dos, fins ara comptabilitzaven una victòria cadascun, i la segona perquè es venja de l'eliminació de l'any passat, en què el mallorquí el derrotà en la tercera ronda del torneig en un partit molt igualat.

Ahir es pogué presenciar un autèntic partit de tennis. Cap emperò no es pot posar ni a Moyà ni a Ferrero. El d'Ontinyent està més a prop de doctorar-se com allò que és, una prometedora estrella que ens donarà moltes alegries. Ahir tenia davant d'ell una dura prova de foc enfront d'un renascut Carles Moyà. Ferrero ho tenia molt clar, «no serveix de res derrotar Marcelo Ríos si no puc guanyar Moyà».

A Ferrero li bastà un trencament de servei en el primer set per guanyar-lo per 6-4, i en el segon tingué 5-2 i el seu servei per guanyar el partit, però Moyà remuntà i equilibrà el partit en el tie break per 7-5. En el set definitiu, Ferrero estigué pràcticament infal·lible i aconseguí trencar dues vegades el servei de Moyà, qui cedí per 6-2 i per quarta vegada en cinc edicions fou eliminat en les semifinals.

El rus Marat Safin serà el rival de Juan Carlos Ferrero després de la victòria aconseguida pel tennista moscovita davant el suec Magnus Norman per 2-6, 7-6 (7/4) i 6-3 en dues hores i sis minuts de joc.