Espanya tanca la fase amb una nova golejada

La selecció espanyola no necessità una exhibició per firmar una nova golejada, en aquesta ocasió davant Israel, amb la qual tanca una modèlica fase de classificació, en la qual guanyà tots els partits disputats amb Camacho com a tècnic.

El conjunt espanyol no desaprofità l'ocasió per a engreixar la seva estadística, en un partit en què no es jugava res, amb el qual no emocionà però després del qual manté la seva sintonia amb l'afició.

Espanya, sense jugar bé, arribà al descans pensant en una nova golejada. És un equip en estat de gràcia, que durant aquesta fase de classificació ha assolit un punt de suficiència, perquè se sap molt superior als seus rivals.

Aquest punt de suficiència i l'estat d'excitació que li va transmetre la grada condicionà el seu joc durant el primer temps, perquè començà acceelerat, amb ganes d'intimidar al rival. Ho assolí durant els deu primers minuts, en els quals erraren Raúl González i Fernando Morientes, prácticament a porta buida, però quan tractà de serenar el seu joc va tenir problemes per atacar la meta israeliana, amb Julen Guerrero desubicat com enllaç i les bandes cegues.

Tanmateix, quan no funciona la «química» pot recórrer a l'oportunisme i, en això Morientes és un expert. El davanter madridista aprofità, a la mitja hora de joc, una errada del meta israeliana per inaugurar el marcador.

Després del segon gol fet per César, Raúl va complir amb l'esperat i afegí un nou gol al seu historial al minut 53 i, amb la golejada assegurada, Espanya va reduir el ritme.

El gol del madridista acabà per matar l'interès del partit, perquè Israel va conèixer en el descans que pràcticament s'havia assegurat el segon lloc del grup, o el que és el mateix la «repesca», i tampoc no va fer gaire per reduir la distància en el marcador.