Classificats entre badall i badall

El Reial Mallorca just empatà davant el fluix i innocent Sigma Olomouc (0-0) en un partit xerec, horrorós, marcat per l'1-3 de l'anada. El públic, disgustat, mostrà el seu desacord amb el joc de l'equip amb algunes xiulades i mocadors. En el darrer tram, entre badall i badall, els espectadors s'entretingueren fent l'ona. Era la befa final d'un partit per oblidar.

Havia de ser un matx de tràmit, sense esglais ni sorpreses, però l'anhelada golejada fou just un somni. Vázquez, tal com havia avançat, no donà descans als titulars i l'onze que sortí inicialment ho podria fer qualsevol diumenge de Lliga. Armando i Carreras ocuparen les bandes al centre del camp en el lloc dels lesionats Lauren i Stankovic. La resta, els de sempre amb la novetat de Djokaj, a qui Vázquez considera davanter, però que ahir se situava a l'altura d'Ibagaza com a segon mitja punta.

El Mallorca és superior a l'Olomouc i tot feia pensar que just era qüestió de temps i paciència que arribàs el primer gol. Els txecs, prudents, jugaven amb Vlcek com a home més avançat, i obstinaven així totes les seves opcions en atac a l'atzar d'una jugada aïllada. Alguna imprecisió en defensa del Reial Mallorca provocà un petit ensurt, però eren encara els primers minuts, els dels inicials contactes amb el rival. El Mallorca no tardà a agafar el domini del partit "no podia ser d'una altra manera", malgrat que no aconseguia arribar amb claredat a la porteria ahir defensada per Bures. Va ser en el minut 9 quan arribà la primera gran oportunitat dels mallorquinistes. Ibagaza va fer una gran passada a Armando, que centrà a l'àrea, on Carreras, de cap, va estar a punt de marcar. El gol no arribava, l'Olomouc agafava aire per moments, però la seva innocència ofensiva tranquil·litzava els més popons seguidors mallorquinistes.