Dierckxsens, guanyador a Saint-Etienne

L'etapa va resultar molt moguda des del seu començament, cosa que ja es preveia que succeiria, perquè era l'idònia per les escapades després de les dues dures etapes alpines, i, sobretot, de la dura prova de l'Alp d'Huez, la mítica etapa reina dels Alps, i on molts corredors varen abandonar la cursa ciclista més important del món. El primer a intentar l'aventura va ser l'espanyol del Seguros Vitalicio Francisco Cerezo, però el seu atac no va tenir bons fruits. La resta d'atacs tampoc no tingueren èxit, entre altres raons perquè el gran grup rodava, en aquests primers quilòmetres, a una gran velocitat, superior als 48 quilòmetres per hora.

Al quilòmetre 80 s'escapà el belga Verbrugghe, del Lotto, que aconseguí un lleuger avantatge. Quan s'arribà al quilòmetre 89 de l'etapa, el campió belga Dierckxsens començà a fraguar la seva victòria quan va sortir del pilot per intentar agafar el seu compatriota Verbrugghe. Juntament amb Dierckxsens varen partir altres cinc corredors (Forconi, Konishev, Belli, Lefevre i Vinokourov).

En poc temps van agafar el corredor del Lotto i els set ciclistes treballaren plegats per augmentar la distància amb el pilot principal. I les diferències augmentaren contínuament, ja que al quilòmetre 100 eren d'un minut i deu segons, i en el 137 ja eren de fins a 12 minuts. Els set escapats continuaren treballant bé fins arribar als 16 minuts de diferència quan quedaven 43 quilòmetres per travessar la meta de Saint-Etienne.