El Mallorca perd (0-1) el primer partit a casa d'enguany

El València va exhibir les habituals qualitats de l'equip de Cúper: ordre i disciplina

Cañizares consola Dani després que fallàs el penal. | D. Monserrat.

Pere FullanaPalma25/01/99 0:00

0 Roa (2), Olaizola (1), Siviero (1), Marcelino (1), Miquel Soler (1), Lauren (1), Engonga (1), Ibagaza (0), Stankovic (1), «Chupa» López (0) i Dani (0). Carlos (1) substituí «Chupa» López en el minut 68 i Paunovic (0) entrà per Ibagaza en el 79. Cañizares (1), Angloma (1), Djukic (2), Bjorklund (1), Carboni (2), Juanfran (1), Mendieta (2), Farinós (1), Milla (1), Angulo (1) i Claudio López (1). Roche (1) substituí Angloma en el minut 74, Popescu (-) entrà per Angulo en el 78 i Vlaovic (-) per Claudio López en el 87. Juan M. Brito Arceo (1), tingué una actuació discreta. Deixà jugar i no tingué excessives complicacions. Els jugadors valencianistes protestaren iradament el penal que assenyalà contra el seu equip. Amonestà amb targeta groga Mendieta (m.59), Angloma (m.71) i Angulo (m.71). minut 50, Claudio López aprofita una passada d'Angulo. 14.878 espectadors presenciaren el partit a l'estadi Lluís Sitjar i deixaren 8.050.000 pessetes en taquilla. Presenciaren el partit a la llotja els presidents valencià, Eduardo Zaplana i balear, Jaume Matas, amb el batle Joan Fageda i l'empresari Antonio Asensio, entre altres. Crida l'atenció el mal estat de la gespa del camp.

MALLORCA:

1VALÈNCIA:

ÀRBITRE:
GOLS:
0-1:
INCIDÈNCIES:

Un gol de Claudio López, en el primers minuts del segon temps, donà la victòria al València, ahir al Lluís Sitjar. El Mallorca perdé el seu primer partit a casa i mai no tingué arguments suficients per rompre el plantejament defensiu de Ranieri. Derrota en certa manera injusta, sobretot perquè el València tampoc no féu mèrits suficients per endur-se els tres punts.

Ranieri i Cúper jugaven, ahir, un duel especial, amb dos plantejaments futbolístics semblants i amb una filosofia de joc apresa a la mateixa escola. Sabíem que el partit seria un xoc entre dues grans defensives, en la qual els davanters podien esdevenir simples convidats de pedra. Al final, l'italià guanyà la partida, perquè el seu equip s'adaptà millor al tempus del partit i tingué més veterania sobre el terreny de joc. No hi hagué futbol de cap casta, perquè ningú no pretenia jugar a futbol. A poc a poc, a mesura que avança el campionat, són més els equips que tenen la lliçó apresa i immobilitzen el Mallorca. Cúper ha passat de ser un entrenador sopresa a ser un preparador sorprès, encorsetat en el seu propi sistema i sense els recursos tàctics suficients per improvisar durant el partit. La pissarra de Cúper ha deixat de ser màgica, perquè les seves lliçons ja estan en tots els manuals i els mestres de la Lliga espanyola ja l'apliquen de forma sistemàtica i, a més, coneixen i preparen perfectament l'antídot.