Futbol insular

dBalears09/12/98 0:00

Reial Mallorca Contínuament, i amb tota la raó del món, els distints mitjans informatius es fan ressò del poc cas que en l'àmbit estatal se li fa al Reial Mallorca, líder sense discussió, i a més a més en solitari, de Primera Divisió. Fins ara, en base a la seva regularitat pot presumir d'encapçalar la taula de veritat. I això, vulguin o no, costa assimilar-ho, tant a Madrid com a Barcelona i a la resta de clubs del ventall de Primera Divisió. I mira per on, distint comportament es té en l'àmbit europeu, ja que podem garantir el que va succeir el passat dissabte a la ciutat italiana de Milà. Eren aproximadament les vuit i mitja del vespre quan un bon amic d'aquest comentarista que es trobava a l'esmentada ciutat va poder presenciar mitjançant la televisió RAI, per espai de molts minuts, un resum dels partits que s'acabaven de jugar, en els que figuraven els corresponents líders tant d'Espanya com de França, Anglaterra i Alemanya. D'aquesta manera va poder gaudir presenciant unes seqüències del partit entre el Mallorca i el Betis, on es comunicava que el conjunt mallorquí estava situat en el primer lloc de la classificació general. Per tant, la veritat és que no ens podem queixar, ja que, almenys en l'àmbit europeu, al Mallorca se li fa justícia. Una justícia que li neguen nacionalment.

En Peixeter tenia raó Una vegada més ,hem de reconèixer que l'actual president del Penya Arrabal, Joan Torres, no tan sols sap parlar llatí, sinó que no desentona pel que fa a l'anglès, alemany, francès i mallorquí. Eren les nou del vespre del passat dilluns quan varem mantenir una conversa telefònica amb el més que famós «peixeter». Com es natural la conversa es va basar en el partit que ahir dimarts havia de disputar la Penya Arrabal en el difícil camp de l'Espanya de Llucmajor. «He donat ordres que facin tot el possible per alinear tres juvenils, única manera d'aixecar la moral a la plantilla». I tal com va posar en pràctica Lluís Ramburgo, va haver de ser un juvenil, concretament el Vílchez, el que en el minut 93 va marcar el gol del triomf i que significava tres punts ben necessaris pel futur de la Penya. Una pena que en Torres no sigui una mica més jove per poder dedicar-se a entrenar, ja que pel que fa a perfilar tàctiques són pocs els que l'aconsegueixen superar.

Màxima rivalitat Desenterrant confrontacions que molts dels actuals aficionats no recorden ni tampoc varen tenir ocasió de presenciar-les, novament es va disputar el partit de la màxima rivalitat comarcal entre el Santa Ponça i el Peguera, l'antic CADE. Noranta minuts de controlada tensió, i moments no varen faltar perquè tornàs aparèixer el «virus» del passat dissabte a Son Ferriol. Afortunadament, tant per Felip com igualment per Jaume Mayol, un dels jugadors més regulars de la plantilla com resulta ser Moyà va tenir sobrada serenitat en el moment de llançar el penal que finalment va ser suficient per sumar els tres punts. I amb ells la total ratificació del liderat.