Crivillé quedà sense el subcampionat del món

Doohan rodà amb la precisió d'un rellotge a 1:44 i a aqueix ritme cap dels seus rivals el va poder seguir, fet que va provocar que en poques voltes obrís un forat prou important com per no veure perillar la seva vuitena victòria de la temporada i tancar així qualsevol dubte que pogués quedar al més incrèdul.

Avalat com a cinc vegades campió que ja és l'australià, la lluita es va centrar en la segona plaça, per la qual en un principi era ferm candidat Àlex Barros, però des de darrere se li anaren acostant el japonès Tadayuki Okada (Honda) i el català Àlex Crivillé (Honda), mentre que en el següent grup era Biaggi qui lluitava per guanyar posicions i intentar neutralitzar el català, que si acabava així es proclamava subcampió.

Però Crivillé va facilitar completament el camí a Biaggi, ja que en el trascurs de la 18a volta, i quan anava amb Okada i Barros, va cometre una errada i va caure en terra. No es va fer res físicament, però va perdre el subcampionat del món de 500 cc, a favor de l'italià.

En 250, l'italià Loris Capirossi (Aprilia) es va proclamar campió del món després de finalitzar segon per darrere de Valentino Rossi (Aprilia).

Capirossi i Harada (Harada) es jugaven el títol a la darrera prova de la temporada, i l'italià va voler acabar ràpidament amb la lluita i quan faltaven pocs metres pel final, va envestir el japonès deixant-lo fora de la cursa. A l'acabament de la mateixa, Harada va presentar una reclamació davant els comissaris, que després d'unes hores de deliberació varen acceptar la reclamació del japonès i varen excloure de la correguda Capirosi que mantingué, tanmateix, el títol.

Tomomi Manako es va imposar en 125 cc per davant de Melanri i Cecchinello.