algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
14°

Recuperar el carrer

197785

L’any 1972, l’escriptor valencià Joan Fuster (Sueca, 1922) ja va escriure que li feia la impressió que «havíem arribat al punt ja definitiu de la decadència del carrer»; del carrer com a espai de convivència. Fuster explica aleshores a l’article ‘Importància del carrer’, a la revista Serra d’Or, com ha evolucionat la noció de carrer i les pèrdues que ha ocasionat aquesta evolució.

L’assagista suecà presenta el carrer com «una altra escola, potser no gaire selecta; ben útil, tanmateix». Una altra escola que actua de contrapès de la influència, «generalment oclusiva», de la llar i de l’aula. Ho observava així, per exemple, en la qüestió de la llengua quan fa referència a la «moda castellanitzant» de la qual els infants en són víctimes. Els nins són «reabsorbits pel vernacle rutinari en les relacions del carrer». «Si ciutats de la mida de València presenten, d’un temps ençà, la superfície grotesca d'una quasi absoluta dimissió lingüística, la cosa es deu, en bona part, al fet que els nanos surten poc, o no surten gens, al carrer». El fet de no sortir al carrer comporta que «de vegades -què “de vegades”!: dramàticament sovint-, el xiquet no sent parlar més que castellà, el castellà dels papàs, dels mestres i dels locutors».

El que descriu Fuster que passa amb la llengua, remarca que també serveix per a la resta: nocions, preferències, sentit moral. I sentencia: «La canalla que puja està condemnada a ser tremendament conservadora, dòcil i estúpida».

A l’època en què Fuster escriu ‘Importància del carrer’, els nins ja creixen tancats, «en pisos tancats, en escoles tancades en parcs tancats». I el problema continua amb els adolescents: «L'adolescent es desplaça amb una certa inquietud, com a reacció. Descobreix el carrer. Però no el carrer “antic” -un lloc de coincidència, de tria o de baralla-, sinó una vaga oportunitat de deambular. No existeix el carrer, per a ells, en realitat». Les persones adultes, remarca Fuster, «per poc involucrades que estiguin en alguna feina -o en alguna diversió-, es veuen forçades a eludir el carrer. No saben què és un carrer, ni què passa al carrer, en la hipòtesi que pogués passar-hi alguna cosa».

Tots estam molt ocupats per a sortir al carrer com es feia abans, al carrer que descriu Fuster. I el carrer passa de ser un lloc de convivència a un lloc de trànsit: «Ja no és sinó una eventualitat premeditada. No pensem a ‘baixar al carrer’ cada dia».

El carrer no existeix: «Objectivament, ha deixat de ser el carrer que era. Hi ha massa cotxes, massa pressa, massa distàncies, perquè un carrer de ciutat -i, en particular, de ciutat grossa- continuï sent un carrer com Déu mana. Això s’ha acabat, i per sempre».

Per a Fuster, les conseqüències socials que se’n deriven, «enormes», mereixen que les reflexionem. Aleshores, les va considerar «escassament afables». «De moment, hi ha una novetat històrica curiosa: el carrer és buit. Políticament, i no políticament. Les formes tradicionals de contrast i de coneixença s’han esvaït. La ignorància mútua és el pa de cada dia, i tots quedem a la mercè de les abstraccions estabulades: estadístiques, eslògans, sermons televisius, organigrames. Una mena d’endogàmia mental afligeix cada grup d’individus», explica.

Enguany, fa 50 anys que Joan Fuster va escriure aquesta reflexió que planteja la problemàtica de perdre la noció de carrer i resulta molt interessant llegir-la des de la perspectiva actual en què hem perdut literalment el carrer degut a una pandèmia.

En aquest moment, si d’una cosa tenim ganes tots és de recuperar el carrer. Però quin carrer ens espera després de les restriccions, del confinament, de la distància social, de la màscara, dels horaris marcats, de la desconfiança, del control arbitrari, de l’individualisme, del toc de queda, del pànic… després de tot això que ens ha dut a perdre humanitat i aïllar-nos?

Fuster no sabia aleshores si la pèrdua del carrer tenia remei o no. Però defensava que cal «afrontar-ho, i no amagar el cap sota l’ala, com l’estruç proverbial…».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.