cielo claro
  • Màx: 14°
  • Mín:

Tornar a aprendre a mirar

'Bacant reclinada', 1844m Trutat

El crític d’art John Berger explica al llibre Maneres de mirar (1972) que la presència de l’home depèn de la promesa de poder (moral, físic, econòmic, social...) que ell personifica. En canvi, la presència de la dona és expressada per la seva pròpia actitud cap a ella mateixa i defineix com ha de ser tractada: «La seva presència es manifesta en els seus gestos, veu, opinions, expressions, roba,... En realitat, tot el que ella pugui fer és una contribució a la seva presència».

Una dona ha de contemplar-se contínuament i va quasi sempre acompanyada de la imatge que té d’ella mateixa. Se l’ha ensenyada a examinar-se contínuament. Així, «l’examinant i l’examinada que hi ha en ella són dos elements constituents, però sempre diferents, de la seva identitat com a dona», destaca Berger quan parla de com l’ésser de la dona es parteix en dos.

El crític d’art resumeix aquesta qüestió en les frases: «Els homes miren les dones. Les dones es contemplen a elles mateixes mentre són mirades». I remarca que «això determina no només la majoria de les relacions entre homes i dones sinó també la relació de les dones amb elles mateixes. El supervisor que porta la dona dins és masculí».

Davall aquesta premissa John Berger escriu l’any 1972 Maneres de mirar, un llibre en el qual analitza l’ús continuat de la dona com a objecte pictòric i la relació entre l’herència visual de la pintura i la publicitat.

Existeixen diferències entre una mirada de ‘dona’ representant-se a ella mateixa i una mirada d’’home’ representant dones? Per a Berger, la diferència rau en la manera que la mirada posicioni l’espectador i tant un home com una dona poden tenir una ‘mirada masculina’ a l’hora de crear qualsevol cosa.

El que cercam en les imatges és plaer i el plaer es troba en la mirada de cadascú, com remarca el crític anglès alhora que explica que les condicions per a trobar plaer estan tan interioritzades que ens és molt difícil trobar plaer quan veiem una dona que no encaixa en els estàndards actuals de bellesa.

El plaer, com a fascinació per alguna cosa, és el que mou la publicitat que inunda els carrers. La publicitat no és simplement un conjunt de missatges per a vendre sinó un llenguatge que s’usa per a arribar a un mateix objectiu: convèncer-nos perquè «fem una transformació mostrant-nos persones aparentment transformades, i com a conseqüència d’això, envejables».

La manera essencial de mirar les dones, l’ús essencial a què es destinaven les seves imatges, no ha canviat des de la pintura que comenta Berger a la publicitat actual. Les dones som representades d’una manera completament diferent a com és representat un home perquè encara se suposa que l’espectador ‘ideal’ és un home. La publicitat necessita aprofitar-se d’aquesta educació tradicional de l’espectador-comprador per a fabricar la fascinació.

Per tot això, Berger determina que la mirada necessita una metodologia que trenqui amb l’autovigilància que du les dones a desenvolupar la qualitat de ser mirades. Aquesta metodologia feminista «implica també interrogar el plaer de mirar perquè puguem trobar plaer més enllà del cos de la dona convertit en espectacle».

La publicitat és al carrer, hi és per tot; és un fenomen polític que exerceix una influència incommensurable en la societat. El repte és aconseguir que la representació de la dona hi sigui sense un espectador permanent que censura com som i especifica com hauríem de ser; que el carrer sigui un lloc de canvi de la manera de mirar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.