María Obelleiro és periodista gallega, actualment directora del diari en llengua gallega Nós Diario, i la podem seguir també en llengua catalana, juntament amb Martxelo Otamendi i Vicent Partal, en la rúbrica setmanal de cartes creuades al diari Vilaweb.

Ha parlat amb ella el director de dBalears, Tomeu Martí:

• Per favor, explica a la nostra audiència com funciona, com es manté en vida, aquest petit miracle que és Nós Diario, un diari en llengua gallega.

Nós és un diari en que surt en paper i també en digital, que va nèixer el 2 de gener de 2020. Un poc per a cobrir aquesta anormalitat que sofria Galícia, que era que no n’hi havia cap diari en paper en llengua gallega, en llengua pròpia.

El 2017 el consell d’administració del setmanari Sermos Galiza, que actualment acompanya els exemplars en paper els dissabtes (com un ‘suplement’) i és l’empresa editora de Nós Diario, els subscriptors i les subscriptores ens varen animar a fer una passa més enllà i treure un diari en paper.

En un principi, l’objectiu per a fer viable el projecte va ser el d’aconseguir tres mil subscriptors que estiguessin disposats a adherir-se a Nós Diario. I així va ser com va sortir. Amb campanyes per tot Galícia es va aconseguir. No es cobraria res fins que no es posés en marxa.

• I quina resposta he rebut de l’audiència? És bona, positiva, suficient?

Sí, tin en compte que naixem en unes circumstàncies bastant complicades i complexes. Vàrem néixer el 2 de gener de 2020 i al més de març va passar el que tots sabem. En aquest moment d’incertesa, i d’inici d’una crisi econòmica que s’ha anat agreujant, les previsions de creixement no varen seguir els plantejaments inicials. Però, tot i això, sí que vàrem poder fer un balanç satisfactori.

Obviament, des del meu punt de vista, com a directora, sí que m’agradaria comptar amb més subscriptors per a poder contractar més periodistes i poder fer un periodisme de més qualitat. Però també és cert que no ens hi podem queixar, perquè en aquestos dos anys ha anat augmentat la quantitat de subscriptors a Nós Diario. I ara el que volem fer és afiançar les persones que ja són subscriptores, millorant certs aspectes per a aconseguir una major divulgació del periodisme, no només en gallec sinó també des de Galícia. No dedicant-nos a reproduir o traduir els continguts que ens venen donants des de les grans corporacions reproduint, sinó tractant els interessos reals dels gallecs.

• Podries explicar a la nostra audiència, de manera telegràfica, la situació actual de la llengua gallega, tant pel que fa a l’ús social, com pel que fa al coneixement?

Sí, aquí sí que que hem vist en els darrers anys una pèrdua de parlants de la llengua gallega. Hem vist un comportament que fa referència no només als mitjans de comunicació, sinó també als instituts d’estadística del govern gallec. Les persones que tenien la competènciea d'usar-lo ha anat minvant.

El decret mal anomenat de plurilingüisme, creat pel 'moderat' de Feijóo, prohibeix emprar el gallec com a llengua vehicular en certes assignatures. Arribant a ser il·legal impartir certes assignatures en gallec.

Tot va en la mateixa direcció, i per primera vegada, nins i nines surten de l’educació secundària obligatòria, més d’un 30%, sense saber xerrar en gallec correctament. I que fins fa dos anys no existís un diari en la nostra llengua també diu prou. A banda, tot i haver normes i una legislació que empara l’ús de la llengua gallega a nivell institucional, en els darrers anys hem vist com tampoc no s’han complert.

• Quina és l’evolució en els darrers anys del moviement galleguista, del moviment sobiranista de Galícia, i també quina influència hi ha tengut el procés d’independència català?

El referèndum del primer d'octubre va suposar un punt d'inflexió. Totes les informacions que ens arribaven, de tota la repressió que va viure el moviment sobiranista a Catalunya, aquí el procés català es va notar. Aquí va despertar conciències. Unes consciències que en el seu dia, potser, es posicionaven més a favor del que era el sobiranisme i que en els darrers havien decaigut una mica, i que el procés català ha fet revifar.

Tot un sentiment de pertinença, un sentiment nacionalista que ha d'apostar pel dret a decidir. Un territori com Galícia ha de tenir capactat de decisió pròpia, pel bé dels sectors productius i industrials.

A nivell polític O Bloque va experimentar els millors resultats de la seva història, representant la diversitat que hi ha dins els moviment galleguistes.

La Confederació Intersindical Galega (CIG), que és el sindicat majoritari de Galícia, ha tengut moltes més vies de penetració i impacte en la societat gallega que d'altres sindicats majoritaris a nivell estatal. Aquest pot ser un bon exemple de la força que pot arribar a tenir el nacionalisme gallec.

• T'agraïm aquesta explicació perquè ens actualitza una mica la situació del nacionalisme a Galícia. Continuam amb Feijóo, el qual ja coneixeu a Galícia. Quines són les línies d'acció d'aquest home i quines creus que són les accions que podem esperar?

Imagín que el mateix que duim sofrint aquí Galícia des de fa 13 anys. Crec que és interessant saber d'on ve i d'on neix ell a nivell polític, sempre baix l'empara dels sectors del Partit Popular més lligats a l'Opus Dei. I més particularment, sectors lligats al seu mentor, José Manuel Romay Beccaría.

• Què en podem esperar d'aquest home?

Idò, polítiques amb una càrrega ideològica caracteritzada per l'aplicació d'un programa neoliberal, de confrontació i atac a entitats que no segueixin la línia política, i seguint també la línia de FAES. No és casualitat que la primera decisió que pren Feijóo com a president és l'aprovació d'un decret de plurilingüisme que redueix les hores del gallec a l'escola, vetant l'idioma propi a l'hora d'impartir matèries troncals, com ara les matemàtiques. A més, hi ha fet una important reestructuració dels serveis sanitaris, amb un transvassament important de recursos de la sanitat pública a la sanitat privada amb unes conseqüències catastròfiques amb retallades pertot.

A dia d'avui, el que podem veure és que la pobresa i la desigualtat s'han disparat en la darrera dècada, arribant a marcar màxims històrics. Per tant, el que podem esperar imagin que serà així o una cosa semblant.