Vivim temps de pandèmia i això ens fa oblidar la situació definida per la paraula formada per una altra de les consonants bilabials, la 'mandèmia'.

Etimològicament 'pandèmia' procedeix del grec 'pándëmos', i significa «que afecta tot el poble», per la qual cosa la paraula 'mandèmia' pot entendre's com la «referència dels homes que afecta a tot el poble», és a dir, a tota la societat.

I de la mateixa manera que quan parlem de pandèmia no vol dir que es tracta d'un virus que afecta a tot el planeta, donat que són molts els virus que estan distribuïts per l'orbe i indica que un nou virus patogen s'ha estès per tots els llocs; quan parlem de 'mandèmia' ens referim a l'extensió planetària d'una nova estratègia del masclisme ranci i picat, transmesa, en gran manera, per les paraules de la ultradreta i el despertar de moltes ments que dormien el 'somni dels injustos'.

El masclisme reivindica l'home i la seva masculinitat perquè la seva cultura està formada per un trencaclosques en el qual cada peça es correspon amb un dels homes que assumeix aquesta identitat androcèntrica dominadora i pro-violenta. Una masculinitat que els exigeix comportar-se com a tals, mantenir-se al marge i en silenci quan uns altres actuen des d'aquestes posicions i fer complir els mandats culturals a homes i dones perquè la seva normalitat no es vegi alterada per les circumstàncies del moment.

Aquesta extensió planetària d’'això dels homes' en el context actual és la 'mandèmia', una nova ona 'yeyé' del masclisme que va començar sota el serrell de Donald Trump i que ha continuat per tots costats com si es tractés d'una nova banda sonora on els crits, amenaces, negacions i atacs han substituït a les bombes i bales, encara que no sempre.

La 'mandèmia', així com ocorre amb algunes de les pandèmies víriques, té dos efectes principals:

1.- Disminueix la capacitat de resposta de la societat en atacar el sistema immune format pel coneixement. Ho veiem de manera clara quan es llancen missatges negacionistes des de les institucions i alguns mitjans i després el percentatge de nois joves que afirma que la violència de gènere és un 'invent ideològic' s'incrementa un 40%, arribant al 20% de tot el grup d'homes joves (Centre Reina Sofia, 2021).

2.- Emmalalteix la societat de masclisme. Una patologia que permet una normalitat capaç de conviure amb aquesta violència com una qüestió menor i sense importància, al mateix temps que fa que el 58% de tots els homicidis que pateixen les dones en el planeta es produeixin en les seves llars a les mans de les seves parelles i familiars (ONU, 2019). Però també que l'any de la pandèmia 243 milions d'homes hagin maltractat a les seves parelles (OMS, 2021), 85.000 hagin assassinat per violència de gènere (ONU, 2019) i que davant aquesta realitat 3500 milions d'homes, és a dir la immensa majoria dels homes del planeta, es mantenguin passius i distants.

I si els efectes més greus i visibles són qüestionats i negats, els més invisibles i silenciats ni tan sols són relacionats amb aquesta causa 'mandèmica'.

Com ocorre amb la pandèmia que vivim, la solució per a la 'mandèmia' passa per una sèrie de mesures semblants, encara que amb algunes diferències. Vegem aquestes mesures:

Mantenir una distància de seguretat amb totes les influències del masclisme i canviar aquesta distància per proximitat amb el feminisme.

No 'rentar-se les mans' davant la realitat, com va fer Pilat, tot el contrari, cal comprometre's i actuar, perquè si un home canvia tots els homes poden canviar.

Llevar-se la màscara del silenci i no deixar que sigui el mutisme i la invisibilitat els qui contin el relat d'aquesta història. No fan falta més minuts de silenci sinó més paraules i accions contra el masclisme.

Posar-se les dosis necessàries de la vacuna del coneixement. Injectar consciència i saber a través de l'educació, la conscienciació i la formació per a generar anticossos. De la mateixa manera que el virus de la pandèmia genera anticossos Ig-M i Ig-G, la vacuna contra la 'mandèmia' produeix “Ig-*UALDAD”. I aquesta immunoglobulina de la Igualtat s'ha mostrat molt eficaç per a acabar amb els trombes, els dolors i la necrosi que ocasiona el masclisme i tota les seves injustícies socials.

No és casualitat que una gran part dels negacionistes de la pandèmia siguin també negacionistes de la 'mandèmia', en definitiva, en negar el que els inquieta afirmen les seves posicions.

Hi ha una tercera consonant bilabial, la 'b', i també pot formar una paraula que defineixi la situació creada pel masclisme. Seria 'bandèmia', perquè al final són com una banda que ha imposat la seva llei en tots temps de la història.

Recordem amb agraïment. Article de Miguel Lorente, originàriament al Blog: https://bit.ly/3HDjioT