En diàleg amb Pablo Mas, comunicador social especialitzat en masculinitats, ens preguntem per les demostracions d'afecte entre homes i cap a ells. Què passa a l'hora d'abraçar-se entre homes?

Com una idea que sempre va donar-hi voltes, ens disposem a conversar amb Pablo respecte de les abraçades entre homes. En realitat, parlem d'abraçades pensant en afecte en general, l'abraçada és el simbòlic en moltes oportunitats.

Pablo Mas és comunicador social però s'encarrega de gestionar trobades de masculinitats i parlar del tema. «Quan abraçava un dels meus millors amics em mira i em diu: - Vós teniu un problema amb l'afecte amb homes. Una bona abraçada és membre a membre, res de tirar el cos cap endarrere». Reim, «però em vaig quedar amb això. Amb la impossibilitat d'abraçar, d'abraçar de debò un germà», esmenta Pablo en començar la conversa.

En recordar la seva infància, Pablo va esmentar el seu «vell». Quan li va venir a la ment la seva imatge, va poder recordar la bona persona que era, però no les seves abraçades. Tampoc de «cap home en la seva vida primerenca».

«Als nadons, en els seus primers mesos, se'ls sol donar afecte per igual sense importar el seu gènere. Quan comencen a créixer, gradualment, a l'home se li retiren unes certes demostracions d'afecte, per a no fer-lo 'marieta' -'mariconejar-lo' es deia, es diu-», recorda Pablo.

En aquest sentit, ens parla de «la por absurda d'afavorir que aquest nen perdi la seva duresa i virilitat per a fer front a un món feroç, que les seves maneres denotin delicadesa». «O en el pitjor dels casos es converteixi en homosexual per a la deshonra de la família», afegeix al final.

«Els braços són pel treball, per a l'esport, per a la defensa, per a la força, per a carregar les bosses del super», continua, Pablo Mas.

«Abraçar i deixar-se abraçar és part d'un procés de transformació»

Avui Pablo és pare i afirma: «cada vegada que faig una abraçada al meu fill i li dic que l'estimo, sento estar millorant una petita part de món que som ell i jo». Per a ell, «la tendresa adquireix per aquests dies un poder revolucionari entre els homes».

En el seu breu però poderós discurs, Pablo ens parla de la urgència de trobar-se, parlar, sostenir-se, abraçar-se. «És absurd tot el que hem lliurat a aquesta cultura que ens fa sentir importants i tot poderosos», reflexiona.

«Abraçar i deixar-se abraçar és part d'un procés de transformació que no pot ser només mental, teòric, polític, públic».

«Què és el que ens frena a mostrar afecte, a demanar afecte? A què li tenim por?», es pregunta el comunicador. «Abraçar, parlar sincerament amb altres homes, mostrar la nostra vulnerabilitat ens costa perquè el patriarca intern es retorça», es respon a si mateix. «Abraçar, trobar-se, sí que és un desafiament», admet Pablo.

«Penso en tots els homes que es varen criar sense ser abraçats, que varen fer de nens l'impossible perquè el seu pare els mirés. Que varen aprendre que no mereixen amor, que no varen aprendre a expressar-ho, que temen fer-ho. Quantes abraçades falten a la vida dels homes de la nostra cultura? La masculinitat pot ser terriblement solitària».

Segons Pablo, «segurament abraçar-se no basta per a canviar el que som, però sense abraçades, sense tendresa, tota la resta és buidor».

Amb agraïment a Pablo Mas, i la publicació original que podeu trobar a: https://bit.ly/2Y3wmOM