Llorenç Huguet respon a les preguntes de dBalears un mes després que s'hagi iniciat el curs universitari. Enguany, la facultat de Medicina és al centre de la polèmica, després que Podem questionàs la seva idoneitat per motius econòmics. També ha estat en el punt de mira perquè les classes es fan en castellà, malgrat que la meitat dels alumnes procedeixen de les Balears, Catalunya i el País Valencià. 

Com ha començat el curs 2016-17?

Amb normalitat. S’han matriculat quasi 3.000 alumnes de nou ingrés als 34 graus de què disposa la UIB, i a hores d’ara no hi ha hagut incidents remarcables. Ara continuen les matrícules dels cursos de màster i de doctorat, la qual cosa farà que en total hi hagi uns 16.000 estudiants, entre els tres cicles de formació superior.

Quines són les principals novetats d'enguany?

La principal ha estat el començament dels estudis de Medicina, amb 62 alumnes. D’altra banda, s’ha continuat amb la reducció d’alumnes a les aules més massificades i s’ha ofert als estudiants uns recursos tecnològics per millorar el suport a l’activitat docent, tant pel que fa a accés lliure a Internet com a utilització d’un terabyte de memòria al núvol.

Som la comunitat amb menys percentatge de joves universitaris, a què ho
atribuïu? Com es pot capgirar la dada?

És cert, però també som la comunitat que dóna més ocupació als titulats universitaris. No obstant això, no ens hem de conformar i hem de cercar maneres per incentivar els estudis universitaris, i aquí necessitam la complicitat del món empresarial, perquè valori la formació, fins i tot la de doctorat. Potser aquest és un dels temes a abordar al grup de treball que, conjuntament amb el Govern, s’ha creat, per tal d’aprofundir en el mapa de titulacions de cara a un futur a mitjà i llarg termini.

Com valorau la posada en marxa de la Facultat de Medicina?

Al meu entendre és un fet importantíssim, tant per al conjunt de la ciutadania com per a la Universitat. Hem hagut de vèncer moltes reticències, és cert, però també hem tingut moltes ajudes, i estic segur que quan se’n faci una valoració d’aquí a uns quants anys, lluny de l’enrenou mediàtic, l’apreciació serà, en general, altament positiva.

Altres vegades he dit que els arguments en contra de la implantació d’aquests estudis s’assemblaven molt als arguments contraris a la implantació dels estudis universitaris a Mallorca; la qual cosa va succeir l’any 1978. Algú imagina avui les Illes Balears sense Universitat?..., qui ho faci no s’ha aturat a pensar en els immensos beneficis que ha reportat, tant des del punt de vista de formació, com d’investigació i projecció cultural. D’aquí a uns anys, algú podrà imaginar la Universitat sense Facultat de Medicina?..., m’atrevesc a donar els mateixos arguments en positiu que abans, afegint-hi la millora assistencial del nostre sistema de salut.

Aconseguir aquesta fita ha estat un exercici de col·laboració interinstitucional exemplar entre les conselleries d’Educació i Universitat, de Salut i la mateixa Universitat. Hem comptat amb el suport del Govern, encapçalat pel compromís ferm de la presidenta, i amb el suport de les institucions més representatives de l’àmbit de la medicina i de molts dels caps de servei dels diferents hospitals del sistema de salut de les Illes Balears.

El conjunt de professors que han iniciat les classes hi ha posat tota la il·lusió, i amb els seus coneixements, tenim assegurat el futur d’una bona Facultat de Medicina.

Com així no es fan les classes en català en aquesta facultat?

A la Universitat la decisió de la llengua en què s’imparteix una assignatura forma part de la llibertat de càtedra. Per això hi haurà professors que faran les classes en català, altres en castellà i, ben segur, altres més endavant usaran l'anglès, com ara ja passa en altres estudis. I, en cap cas, el tema lingüístic no ha estat problema a la UIB i, en particular, a la Facultat de Medicina tampoc no ho ha de ser.