Les federacions d’associacions de famílies acusen PP-Vox de «mercadejar amb l'educació dels nostres fills i filles»

Contundent comunicat de totes les associacions de Pares i mares d'alumnes de les Illes Blaears

TW
6

«Les federacions d’associacions de famílies d’alumnat de les illes consideram inacceptable el mercadeig amb l'educació dels nostres fills i filles que han fet amb l’acord PP-VOX per als pressupostos 2025, amb el què el PP assumeix mesures que no estaven al programa amb el què va guanyar les eleccions», així de contundents s'han mostrat els representants de les famílies de l'alumnat.

A més, afegeixen que «Utilitzar l'educació dels nostres fills i filles com a moneda de canvi per aconseguir fites polítiques és creuar una línia vermella molt perillosa. No entrarem al joc de discutir cada una de les mesures que ha exigit VOX, ja que darrere no hi ha cap argumentació pedagògica ni social sobre la que discutir,

Només l'odi a tot el que dugui la paraula 'català'. Diuen que volen poder estudiar en espanyol, però el que volen és NO estudiar en català. Però el dret més important que cal defensar és el dret que té l'alumnat, no les famílies, d’aprendre les dues llengües cooficials per poder ser competents en aquesta comunitat, i el dret a que se li doni totes les eines per integrar-se en la nostra societat. I conèixer el català, encara que alguns no ho vulguin reconèixer, és una de les principals eines de cohesió social i un dret de tots els ciutadans i ciutadanes de les Balears». «Les famílies no han demanat això, la llengua no és cap problema», reblen.

Encara més. Afirmen que «cap de les més de 40.000 famílies de les 305 associacions federades s’ha posat en contacte amb nosaltres per aquest tema. Sí ho han fet per altres temes que les preocupen i que no estan en aquest acord, com les despeses que han de fer cada any, el tancament de centres públics, la falta de places escolars públiques, el transport escolar, la digitalització, la inclusió de l’alumnat amb diversitat funcional o els problemes de conciliació familiar, entre d’altres».

Les associacions de pares i mares d'alumnes lamenten que «pensàvem que no ho tornaríem a viure, però aquest anunci ens retorna als temps foscos de la legislatura Bauzá. On queden les declaracions de la presidenta Prohens de que no permetria que es rompés la convivència per la llengua? que mai la trobarien en la confrontació lingüística? que mantindrien tots els consensos: Estatut, Llei de normalització lingüística i Decret de Mínims?

Però les famílies sabem que l’educació no és només el que reben a les escoles, és imprescindible que visquin en una societat amb uns valors que siguin coherents amb el que estudien a les aules. Per això, ens preocupa molt que incloguin en aquest mercadeig temes que afecten els drets humans, com rebutjar l’acollida de menors immigrants que arriben fugint de la pobresa més extrema i de llocs on perilla la seva vida, o la derogació de la llei de memòria democràtica, per oblidar tot el que va passar durant guerres passades, encara que sense memòria estiguem condemnats a repetir les mateixes errades».