Els dies 8, 9 i 10 de maig, la Universitat de les Illes Balears (UIB) es va convertir en un espai obert a la curiositat, la descoberta i la ciència per a tots els públics. La nova edició de la fira ‘Ciència per a Tothom’ va reunir al campus de Palma escolars, famílies i visitants de totes les edats, que van poder experimentar en directe el valor del coneixement científic a través d’activitats gratuïtes, interactives i, sobretot, divertides. Precisament, en el marc d’aquesta nova trobada divulgativa, es va instal·lar la carpa «Filosofia_IA», que analitzà els reptes de la intel·ligència artificial en el nostre món actual.
L’objectiu de la carpa era tractar el tema de la IA des d’una perspectiva filosòfica, reflexiva, pensant en les seves implicacions, significacions i qüestions socials i ètiques més enllà del tracte superficial. A la carpa es donava un clar enfocament en el debat de les bones aplicacions i en les males aplicacions i en què significa. La presentació s’estructurava per temes i activitats relacionades. Aquest enfocament fa que es puguin plantejar diverses qüestions als participants, sent o bé des de l'escoltar debats relacionats o des del debatre segons el grup. La carpa també s’adaptava a la complexitat i el contingut d’acord amb l’edat dels espectadors.
Així, el primer tema que es tractava a la carpa és el debat dels vídeos i les imatges molt realistes generades amb IA per mitjà d’un test de vídeos, en el qual s’ha de distingir entre vídeos generats per IA i vídeos reals. Llavors, es plantegen diferents preguntes. Existeix el debat de si aquestes tecnologies (o les xarxes socials també segons alguns) haurien d’ésser o no per a tothom. Què passa quan es pot generar un contingut fals indistingible de la realitat? Els que diuen que no, argumenten que aquestes poden degenerar la democràcia per difondre desinformacions i distraccions, i els que diuen que sí, que es poden aplicar mecanismes per fer explícita la distinció (si és necessària o no augmenta el pensament crític la dificultat de distinció).
Aquesta posició sol dir també que gràcies a la IA les persones podran competir amb empreses en producció audiovisual o visual, o arribar més juny, o ajudar a les empreses més petites i mitjanes. Els altres solen assenyalar les pèrdues de llocs de feina i la deshumanització de certs sectors juntament amb els nous recursos de les grans empreses. Un altre debat és qui ha de tenir el poder i el control de la IA. Molts? Pocs? És el mateix el control de la producció de la IA que el de l’ús? De quina mena d’IA parlem i per a què? Per què?
Així, un altre debat relacionat és el de l’art. Aquesta activitat comença amb un test basat en un experiment de A. Michael Noll als anys seixanta en el qual es dona a cada pregunta una obra d’art feta per un humà i una variació feta per una IA. Llavors, es demana als espectadors quina de les dues obres els agrada més i quina pensen que és la variació artificial. Després, quan es veu que hi ha problemes per fer la distinció, es plantegen preguntes filosòfiques sobre si les dues son art i què és l’art. L’art depèn més de l’artista i la seva ment o del receptor? També es plantegen debats del mèrit i de la IA com a eina mostrant imatges generades amb Sora amb un prompt d’una frase i una imatge generada per IA per un membre de la carpa i la seva germana pel dia de la mare després de tot un procés de deliberació i proves.
Més endavant, després d’aquesta activitat, ve una de debat d'acord amb notícies bones, dolentes i polèmiques relacionades amb la Intel·ligència Artificial. Entre les coses bones (pels no misàntrops o antiprogrés) de la IA podem trobar que aquesta ja detecta càncers millor que especialistes humans, que pot ajudar molt a la gestió ecològica a llocs com les renovables o l'agricultura, que té el potencial de poder arribar a reduir la jornada laboral o que pot automatitzar moltes tasques tedioses que no solen agradar a ningú com enviar correus. Entre les dolentes (pels no tecnòfils extrems o els posthumanistes de la IA) podem veure com la IA substitueix moltes tasques que no volíem que substitueixi generant problemes ètics i socioeconòmics amb l’acomiadament de persones per exemple (encara que al debat es parla també dels treballs i l’estalvi de temps que pot generar), que els errors informàtics podrien tenir greus conseqüències en el futur, segons les aplicacions que s’hagin fet de la IA, o que actualment està sobretot en mans de grans empreses de codi tancat i el risc de perdre la socialització humana i socialitzar cada vegada més a través de pantalles i amb IAs.
Després, hi ha tot un gènere de notícies polèmiques per a debatre. Una és la polèmica notícia de les propostes per fer rèpliques de persones mortes amb IA. És això una bona teràpia o traumatitzaria a la gent i faria més difícil acceptar les perdudes? Hem de poder connectar-nos amb els nostres avantpassats mitjançant la IA o hem de pensar que és millor que això sigui un procés espiritual i que no ho pot ser si n’hi ha IA darrere? Després hi ha altres temes polèmics, com el de si hem d’usar IA o no a la política i a l'economia. Pot ser una IA un bon jutge sense tenir una experiència i una visió humana? Fins a quin punt es viu el mateix amb algú i una rèplica? És millor un humà imperfecte o una persona artificial perfecta? Quant ens importa que una entitat artificial sigui o no humana, que es pareixi a nosaltres o que tingui consciència, moral o sentiments? L’automatització del món militar ens pot conduir a una humanització de la guerra per tenir entitats artificials lluitant contra elles mateixes, pot ser un gran problema de rebuig de recursos i/o pot fer la guerra menys humana per no entrar la consideració humana a la guerra?
Amb tot, la darrera activitat de la carpa és la reflexió i debat de quatre futurs possibles de la humanitat. El primer futur que es planteja és un futur al qual l’automatització avanci totalment i els humans no hàgim de fer res perquè la IA i la robòtica s’encarregui de tot. En aquest cas nosaltres ens dedicaríem a fer altres coses, ja sigui oci, entreteniment, espiritualitat, filosofia o el que sigui. El segon futur possible, ara bé, seria un al que els avenços tecnològics s’evitessin per no tenir massa canvis en la nostra estructura social, deixant les coses més o manco com ara o com fa uns anys. El tercer futur possible seria, en tot cas, un terme mitjà entre els dos anteriors: un món on gràcies a la IA les persones poguessin treballar més, però continuant treballant. En aquest cas podríem veure, per exemple, una reducció de la jornada laboral a la meitat. El quart futur és diferent de l’anterior dinàmica, perquè proposa que la IA i l'automatització no ens substitueixin, sinó que formin part de nosaltres. Aquesta és un dels enfocaments més habituals del que s’anomena transhumanisme: la proposta de modificació humana mitjançant la tecnologia amb diferents propòsits. Aquest és un tema molt complex, profund i polèmic, que és ple de subdebats amb les seves propostes implícites i explícites.
Alguns dels temes que es plantegen amb relació al transhumanisme són: fins a quin punt es poden separar les tecnologies de les estructures socials, econòmiques i polítiques involucrades en la seva creació i existència; com podrien determinar aquestes estructures el transhumanisme o si en aquest cas no seríem humans i si això és dolent, bo o neutre.
El darrer tema no és com a tal IA, però té a veure. De fet, l’existència d’aquesta activitat ve inspirada per una versió de la teoria de la Singularitat tecnològica: la Intel·ligència Artificial anirà poc a poc aprenent a programar i a fer- ho millor, entrenant cada vegada més ella mateixa a les futures IAs fent-ho millor que els humans, tenint llavors un efecte exponencial que conduiria fins al punt de superar a la humanitat en poc temps. Amb tot, pareix que el tema de la IA és molt complex i que té molts de punts per a reflexionar i analitzar. Podem trobar moltes qüestions a pensar amb l’automatització. Quin espai per a l’acció ha de quedar per als humans i fins a quina mesura? Seria millor que les entitats artificials ho fessin tot o és important treballar pel benestar i desenvolupament humà? Ens em de fusionar amb la IA? Com ho hem de fer? Pot la IA fer art? Qui ha de tenir el poder per a fer què? Quins efectes té i tindrà la IA? Com es relacionen l’IA i les noves noves tecnologies amb les nostres estructures socials, polítiques i econòmiques? I amb els elements i debats individuals d’aquestes? Així doncs, la carpa «Filosofia_IA» ha abordat aquests temes i ha presentat temes de debat actuals i interessants a la fira ‘Ciència per a Tothom’.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.