La partida d’estrangers fa que baixi l’atur en el col·lectiu

Els desocupats de fora de les Illes suposaven el 30% del total el novembre de 2008 i el mes passat, el 22,5%. El motiu: deixen les Balears

A l’inici de la crisi, la desocupació entre extracomunitaris creixia a un ritme del 60 per cent. | Ferran Aguiló - M.À.C.

Margalida RamisPalma07/12/12 0:00

L'atur ha disminuït entre el col·lectiu d'estrangers en els darrers temps. El novembre de 2008 representaven el 30% del total de desocupats de Balears, mentre que el mes passat suposaven el 22,5%. De fet, el novembre, quan l'Arxipèlag aconseguí per primer cop en 13 mesos reduir el nombre de desocupats en termes interanuals (un 1%), la major reducció de persones sense feina es registrà entre estrangers de fora de la Unió Europea.

En concret, el novembre passat es comptaren 13.807 extracomunitaris aturats, fins a un 14% menys que fa un any. La desocupació també davallà un 15% entre els estrangers de la UE, mentre que les persones sense feina de l'Estat van créixer un 3,7% a Balears.

D'aquesta manera, es desprèn que la baixada de l'atur interanual de 943 persones a les Illes es produí gràcies a la reducció de la desocupació entre els estrangers. Amb tot, aquest descens de l'atur no es tradueix en creació de llocs de feina. L'afiliació baixà en termes interanuals i la contractació d'estrangers no comunitaris va caure prop d'un 1% en relació al novembre de 2011. No debades, la diputada socialista Joana Barceló assegurà dimarts en el Parlament que la minva interanual de l'atur està motivada pels estrangers que se'n van de les Balears, una afirmació que també subscriuen des dels sindicats CCOO i UGT.

De fet, entre els mesos de gener i juny d'enguany gairebé sis mil residents illencs emigraren a països estrangers. D'entre aquests, uns 500 tenen nacionalitat espanyola, mentre que 5.000 eren estrangers, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

I és que els estrangers -especialment els extracomunitaris- són un dels col·lectius més afectats per la crisi econòmica. Atrets pel boom de la construcció i la bonança econòmica, foren dels primers a patir-ne les conseqüències en esclatar la bombolla immobiliària. Els primers mesos de la crisi, la desocupació entre els immigrants extracomunitaris creixia a un ritme del 60% internaual. Passat el temps i sense perspectives de recuperació econòmica, molts han decidit deixar la Comunitat i retornar als seus països d'origen.