El Govern apuja l'IRPF als que més guanyen
Les persones amb rendes entre 120.000 i 175.000 euros bruts tributaran al 44% i els que superin aquest rang ho faran al 45%. Pel que fa a les pensions mínimes, s'incrementaran un 1%
El president del Govern ja va anunciar en el Congrés que augmentaria els imposts als contribuents amb més capacitat econòmica. L'objectiu és que les rendes més altes fassin un esforç major en assumir el cost de la crisi econòmica. Així, el Govern ha introduït en el projecte de llei de pressupostos un augment d'un punt de l'IRPF a les rendes que superin els 120.000 euros anuals, i de dos les que superin els 175.000. El Consell de Ministres d'ahir també decidí apujar les pensions mínimes un 1% l'any que ve, ja que no estan afectades per la congelació aprovada pel Govern per a 2011. Altres mesures adoptades són la supressió de la deducció per compra de pisos i la modificació de la Llei de l'impost sobre societats. D'altra banda, l'Executiu ha optat per ajornar l'entrada en vigor de l'augment per permís de paternitat fins a un mes per motius econòmics.
Entre un i dos punts més
Les rendes que superin els 120.000 euros anuals veuran augmentat fins al 44% el tipus marginal de l'IRPF, un punt més que en l'actualitat. I aquells que guanyin més de 175.000 euros patiran un increment de dos punts, fins al 45%, la seva contribució als comptes de l'Estat. La ministra d'Economia, Elena Salgado, afirmà que la mesura aportarà com a mínim entre 170 i 200 milions d'euros a les finances estatals.
En total, uns 100.000 ciutadans quedaran afectats en la seva tributació de l'IRPF a partir de 2011. Com a exemple de la mesura, un contribuent amb 150.000 euros d'ingressos anuals pagarà 300 euros més l'any per IRPF. A Balears, segons els càlculs dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), el conjunt de mesures fiscals aprovades implicaran un sobrecost mitjà de 264 € a cada balear, per la qual cosa des de les Illes s'ingressaran als comptes públics uns cinc milions d'euros.
També a Illes Balears
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Cinc milions més d'euros que generaran les illes Balears i Pitiüses... que se n'aniran a Madrid.
Doncs que l'apugi una mica més i mantingui l'ajut de 2500 euros per criatura.
no se perque vos preocupau tant, tamateix el PIB creixerá un caramull amb aquest edifici supertecnologic del Parc BIT, si, si, aquest que ja li han possat la primera pedra, "quenotenteras contreras"
Pero ben poc! Son nomes engrunes. Els hi haurien d'apuujar l'IRPF molt mes. Sobretot als rentistes.
Segons calculs fets per experts, a les rendes de 150.000€ anuals, això els suposa 300€ anuals, 25€ mensuals...Ja me direu quina merda d'increment és aquest.