L'impost per als més rics “no afectarà el 99,9% de la població”

Zapatero anuncià ahir que el Govern central presentarà en les pròximes setmanes una nova figura tributària per a les rendes més altes que encara s'està definint

EfeMadrid27/05/10 0:00

El Govern central presentarà en les pròximes setmanes un nou impost, extraordinari i temporal, per a les rendes més altes a l'Estat espanyol. Aquesta figura tributària encara s'està definint i, segons assegurà ahir el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, no afectarà el "99,9% llarg" de la població. Zapatero, que aprofità la resposta al líder del PP, Mariano Rajoy, en la sessió de control del Congrés per fer aquest anunci, afirmà que el nou impost es presentarà "d'aquí a poques setmanes" i afectarà només les persones "amb alta capacitat econòmica" perquè en aquesta crisi facin un "esforç solidari".

El Govern encara estudia com serà aquesta figura impositiva, tot i que fonts de l'Executiu ja han avançat que tindrà caràcter extraordinari i temporal, mentre duri la crisi. S'assenyala, a més, que no hi haurà una modificació de l'IRPF, perquè el Govern assumeix que les grans fortunes no tributen amb aquest impost, encara que tampoc no es tocaran les Sicav (Societats d'inversió de capital variable), que gestionen grans patrimonis i només tributen a l'1% -malgrat que quan es reparteixen plusvàlues ho fan com a rendes de capital, al 19% o al 21%. A l'espera que es concreti aquest impost, fonts parlamentàries ja manegen la possibilitat que sigui l'anunci estrella del debat de política general, previst per a mitjan juliol.

Després d'escoltar la notícia en el seu cara a cara amb el president, el líder del PP, Mariano Rajoy, va retreure a Zapatero el fet d'haver avançat aquest "inquietant" anunci i no concretar-lo, una cosa que generarà, va dir, més desconfiança i incertesa. Rajoy es mostrà contrari a apujar impostos, una cosa que, com reduir salaris, és "dolenta per al consum", i criticà el Govern per fer en política econòmica "el contrari del que s'ha de fer".

Després d'aquest anunci, continuà la sessió de control amb intervencions com la de la vicepresidenta segona, Elena Salgado, qui va manifestar que tot el Govern compartirà i donarà suport a la decisió que prengui per apujar la tributació dels rics. Salgado es trobà, no obstant això, amb la crítica de l'oposició i el diputat d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares li va demanar una reforma fiscal "digna d'aquest nom" i no "un maquillatge imposat per cobrir l'ajust antisocial" que ha aprovat l'Executiu per reduir el dèficit.

Proposta de l'esquerra
Precisament IU i la resta de partits d'esquerra -ERC, ICV, BNG i NaBai- van presentar ahir una iniciativa fiscal per recaptar més entre els contribuents amb major capacitat econòmica i que en conjunt permetria augmentar els ingressos tributaris en més de 8.000 milions d'euros a l'any.

Proposen una reforma de l'IRPF amb un nou tipus impositiu del 50% per a les rendes superiors a 100.000 euros, una tributació del 35% en l'impost de societats per a les empreses que guanyin més de 100 milions i la recuperació de l'impost sobre el patrimoni. A més, reclamen la limitació al 5% de la participació en les Sicav, perquè no es pugui eludir la tributació de les plusvàlues i els dividends obtinguts, a més de la creació d'un nou tribut sobre les operacions borsàries per desincentivar l'especulació.

L'anunci de Zapatero es produeix un dia abans que el ple del Congrés debati la convalidació del decret llei amb les retallades aprovades pel Govern per accelerar la reducció del dèficit públic. Salgado reclamà al PP que doni suport avui al decret "si vol ser coherent", encara que el portaveu d'Economia dels populars, Cristóbal Montoro, li recordà que el seu partit exigeix que l'Executiu retiri d'aquesta norma la congelació de les pensions contributives.
En un altre cara a cara entre Govern i PP, la portaveu d'aquesta formació a la Cambra Baixa, Soraya Sáenz de Santamaría, definia el decret llei com "la declaració de principis de Zapatero i l'inici del seu final", mentre que la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, acusà els populars d'estar "assilvestrats" per la "ceguesa electoral".