Investigada per estafa?

La Fiscalia conclou que l'aerolínia podria haver delinquit en vendre bitllets tot i conèixer la situació d'insolvència

E.P.Madrid12/01/10 0:00

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha conclòs que Air Comet podria haver comès un presumpte delicte d'estafa per haver venut bitllets tot i conèixer la seva situació d'insolvència i demana al jutge Santiago Pedraz que investigui els fets, segons l'informe d'11 de gener enviat al jutjat. Per la seva banda, Pedraz podria decidir avui mateix si admet a tràmit o no la demanda presentada el 23 de desembre passat per nou associacions de consumidors per presumptes delictes d'estafa, apropiació indeguda i insolvència punible, després d'estudiar l'informe de la Fiscalia sobre aquesta qüestió, segons van informar fonts jurídiques.

El fiscal conclou que els fets descrits en la demanda presentada contra l'aerolínia i els seus directius, Gerardo Díaz Ferrán i Gonzalo Pascual, "podrien ser constitutius d'un delicte d'estafa comès contra una generalitat de persones", de manera que "s'hi escau admetre la competència per al seu coneixement i instrucció".

Entre les diligències d'instrucció, la Fiscalia demana a Pedraz que sol·liciti a la Unitat de delinqüència econòmica i fiscal de la Policia Nacional un informe sobre si Air Comet "va continuar venent bitllets després que un jutjat de Londres va acordar el cessament de la seva activitat, com també el mecanisme de comercialització dels bitllets de la companyia, la data concreta del cessament d'activitat i les circumstàncies relacionades amb els fets". A més, el fiscal sol·licita al Ministeri de Foment que informi el jutjat de "si ha obert un expedient o ha efectuat alguna comunicació o requeriment" a la companyia respecte de "la seva manera d'actuar" abans que paralitzàs la seva activitat.

Finalment, la Fiscalia exigeix l'enviament d'una comissió rogatòria al Regne Unit perquè la Cort Suprema de Londres remeti a l'Audiència Nacional la resolució que va dictar l'embargament dels 13 avions d'Air Comet per l'impagament d'un crèdit a 25 milions de dòlars (17,2 milions d'euros) amb el banc alemany Nord Bank, que va precipitar el tancament de l'aerolínia.