“Els joves no consumeixen menys cubates per la crisi”

Les turbulències dels sistemes financers internacionals han arribat a afectar les discoteques?

Idò si, totalment. Hi ha creixement dels deutes familiars i, per tant, la gent gasta menys en sortir de marxa. Ara bé, cal matisar que no patim el mateix que altres.

Si el turisme falla, caieu?

Bé, ara per ara, l’arribada de turistes és una de les poques coses que ens salva. A més, ho diu la CEOE. Una altra història és que el poder adquisitiu dels turistes minvi, hi ha una tendència cap a l’empobriment. Això es nota a les caixes de les discoteques.

Podeu jugar un paper a l’hora d’atreure més turistes?

Pensam que sí. Són un ham per vendre una destinació turística.

Tanmateix, ja heu mesurat la davallada a la recaptació de les caixes registradores?

No en tenim una xifra concreta, però s’està movent entre un 5 i un 15% de caiguda dels beneficis, perquè directament la crisi no ens afecta. No pagam petroli. Tanmateix, si els estrangers paguen més pels bitllets d’avió, no tenen tants de doblers per deixar a l’Illa.

Notau que els clients, en comptes de demanar combinats amb begudes de marca, s’han passat a genèrics?

No, perquè la societat s’ha acostumat a licors de qualitat. Ara es recomana un consum moderat i de bons productes.

Persiteix la trampa del garrafó a l’hora de preparar un cubata?

No, creiem que està totalment eradicada. Quan un s’acostuma a beure bé distingueix immeditamanet si és de garrafó. I això també és positiu pel sector hostaler, perquè apostam per bones begudes. Fins i tot pot sancionar-se aquesta pràctica.

Hi ha joves que, per manca de doblers, ara demanen econòmiques cerveses en comptes de cubates?

No. Pot ser que alguns joves, directament, no surtin de casa qualque dia. Però si ja t’has embarcat a la nit, no et talles. I ets capaç de prendre moltes copes.

Cada vegada s’organizten menys concerts. Tan car resulta programar esdevaniments?

Sí, han pujat els preus. Sobretot, perquè hi ha una professionalització del sector, i han arribat tecnologies acústiques i lumíniques molt bones, però molt cares. Per una altra banda, els grans artistes aposten per actuar en grans concerts. Ja no n’hi ha d’aquells que aprofitaven sales de 500 persones per fer-hi concerts. Demanen aforaments mínims de 3.000 espectadors, per exemple. Això fa que la nostra programació sigui d’una qualitat extraordinària, però sense grans artistes de renom.

Pujaran, idò, els preus complementaris, com l’entrada a la sala o el guarda-roba?

No ho crec. La clau per remuntar el vol és donar un bon servei. Tenir porters simpàtics, cambrers eficients i que la gent surti contenta del local.

Queda curt l’horari d’obertura?

No està malament. Però el que s’ha d’entendre és que Mallorca és una zona turística. I ha d’haver sales obertes fins a les sis o les set del dematí. No cal ni retallar l’horari, ni emprenyar els veïns.

Quina és, idò, la solució?

Que les sales estiguin insonoritzades. Ah! I que els clients prenguin consciència que no poden cridar en sortir al carrer, que és el que genera més molèsties.