Més que una cerimònia, l’acte ha estat un espectacle pensat i creat expressament per a l’ocasió, amb dramatúrgia i direcció artística de Joan Toni Sunyer i Joan Miquel Artigues. Música en directe, interpretacions teatrals a càrrec de joves actors formats a la Mostra de Teatre Escolar i un relat escènic han conduït el públic a través de les emocions, els records i la llengua que Antònia Font ha sabut dur a la primera línia cultural del país.
El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha estat l’encarregat de fer entrega del guardó al grup i ha recordat, en la seva intervenció, el vincle entre la trajectòria d’Antònia Font i la vida quotidiana de milers de persones: «Antònia Font no és només un grup de música. És una part del nostre paisatge emocional. És aquell univers –mai millor dit– que hem fet nostre i que ja no podem separar de la nostra manera d’estimar, de riure, de parlar i de viure».
També ha subratllat com allò que el grup ha fet amb tota naturalitat —cantar en català i des del català de Mallorca— és, alhora, un acte d’excepcional valor col·lectiu: «Avui, com fa 45 anys amb en Jaume Santandreu Sureda, l'Escola Municipal de Mallorquí, l'Ajuntament de Manacor i tots nosaltres, volem reconèixer els mèrits del vostre compromís amb la llengua, des d'una normalitat que, precisament, ha esdevingut excepcional».
Pau Debon, en nom del grup, ha agraït el guardó a l'Escola Municipal de Mallorquí, a qui ha elogiat per ser «independent, lliure i espontània», així com a l’equip tècnic i artístic, als músics i a totes les persones implicades «per la feinada». Durant la seva intervenció, visiblement emocionat, ha pronunciat un discurs contundent, reivindicatiu i carregat de sentit:
1. «Avui som aquí perquè es reconeix a Antònia Font de la manera més fàcil i normal possible: cantant en la mateixa llengua que feim servir per parlar. Això és un fet extraordinari que molta gent no fa. Una crida a la gent jove —i als no tan joves, que també es poden revisar—: no ho dubteu, xerrau, comunicau-vos, cantau en català».
2. «El català no serveix per res. I per a què serveix la torre Eiffel? O Finlàndia? O una senyora que camina? Valorar les coses en funció de la seva utilitat no serveix per res. A qui demana per a què serveix el català només se li ha de fer una pregunta: per a què serveixes tu?».
3. «El català tanmateix desapareixerà. Sí. Com el castellà, l’anglès, les plantes, les persones i el planeta Terra. Ja ho sabem. I que no embossin pus. Que noltros, fills nets, no el veiem morir. Si el xerram, aguantarà fins al darrer moment. Si sona, el català és viu. No hi ha dificultat, secret o misteri: s’ha de fer servir i punt».
La padrina dels guardonats, Antònia Font, ha rememorat les arrels familiars, culturals i emocionals que uneixen la seva vida i la del grup: «Els Antònia Font ens uneixen. Per això mateix són mereixedors del nostre respecte i admiració conjunts. I jo, com a padrina, responc del seu compromís indubtable i la seva coherència vital».
L'Escola Municipal de Mallorquí ha convertit aquest Reconeixement de Mèrits 2025 en una declaració d’estima d’un poble cap a un grup que ha fet tant per la nostra llengua, per la nostra cultura i per la nostra manera d’expressar-nos.
El públic, emocionat i entregat, ha viscut l’acte com un reconeixement compartit, una trobada de memòries individuals i col·lectives que Antònia Font ha sabut musicalitzar al llarg dels anys. L’Auditori ha estat testimoni d’un vespre únic en què l’art, la llengua i la pertinença han anat de bracet per retre homenatge a un dels grups més estimats de la música contemporània de Mallorca.
Amb aquest guardó, acordat pel claustre de professorat i aprovat pel ple de l’Escola el passat febrer, l’Escola Municipal de Mallorquí reconeix la contribució d’Antònia Font a la difusió del català de Mallorca dins i fora del territori, i el seu paper clau en la creació d’un imaginari col·lectiu a través de la música.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.