Miquel Àngel Vidal: «Jo estic sempre en constant moviment intel·lectual i de creació»

Com definiries els assaigs continguts a Connexions propícies?

Són, en essència, breus. Jo els he denominat com microassaigs per aquest caràcter sintètic. Es tracta de reflexions i pensaments, sempre tocant aquells temes que a mi m’interessen o em fascinen, d’una manera condensada. Algú els ha definit aforismes, però no ho són. No són sentències. Sempre hi ha un desenvolupament d’un tema i cap no és tan breu que no tengui almenys mitja pàgina. També solen connectar (per això «Connexions propícies») diversos assumptes. Això sí, he usat com títol o encapçalament de cada una de les setanta entrades un substantiu, que és l’element nuclear de reflexió, i estan ordenades per ordre alfabètic.

Al llibre hi apareixen literats, filòsofs, artistes, etc. Quin paper atorgues a la cultura en el nostre món actual?

Una cosa és el paper que jo li atorg i l’altre és el que la societat, en general, li atorga. Per a mi el món seria un erm sense la cultura. La literatura, l’art i la filosofia (també la ciència, però som més profà en aquest àmbit) són essencials, imprescindibles, a la meva vida. Altra cosa és que ho siguin per a la majoria de gent. Possiblement si, com jo i tots aquells que els apassiona llegir, contemplar art i reflexionar críticament, la major part de la societat gaudís i estimàs la cultura no hi hauria tanta ignorància al món. Ni tant de feixisme. Ni tantes armes i guerres.

En l’actual context del món audiovisual i de la imatge, consideres que escriure i llegir és una mena d’acte de resistència?

No sé si és un acte de resistència, però crec que aquella persona que llegeix habitualment, a diari, té molta més capacitat crítica i intel·ligència racional que la gent que no ho fa (que té intel·ligència, però és en essència «visceral»). El descobriment més important per a la humanitat (i això ho dic al llibre) és passar del llenguatge oral al llenguatge escrit (cosa que devem als sumeris) i, llavors, la invenció de la impremta. L’home ha evolucionat més en 4.000 anys que en un milió gràcies a la difusió del coneixement que han suposat el llenguatge escrit i la impressió. Els mitjans audiovisuals sols poden ser un complement a la lectura (i a l’escriptura), mai substituir-los. Cas que així fos, crec que ens trobaríem una societat distòpica, pareguda a la de Farenheit 451.

Al llibre també hi apareixen metàfores de moviment, com ara els viatges en metro. Consideres la vida com una mena de moviment permanent?

Els arbres i la vegetació estan arrelats i no poden moure’s. Els animals, sí. I els animals racionals, és a dir, l’home, tenen sistemes de transports sofisticats per poder moure’s. Per tant, sí crec que la vida de l’home és un moviment perpetu. Però a més, aprofitant la metàfora, el coneixement humà també és moviment. El pitjor que pot fer l’home és estancar-se i no voler moure’s (o avançar) molt en la vida i el coneixement.

Després de Connexions propícies, en quins nous projectes treballes actualment?

Jo estic sempre en constant moviment intel·lectual i de creació. Hi ha dos gèneres literaris que m’apassionen, la narrativa i el teatre, i estic fent feina en nous projectes en ambdues facetes, i també de prosa de no ficció estic fent feina en assaigs i en estudis literaris (de fet, acab de publicar El mite de Robines. Narrativa de Llorenç Moyà). Per tant, molts de projectes i molta il·lusió en seguir sucant la vida i gaudint de la necessitat de saber més cada dia i dedicar-me també, cada dia, a la creació i a l’estudi.