Entre els convidats d'enguany destaquen Lluís Llach, que passarà per la fira per a presentar El llibre daurat; Elisenda Solsona, que participarà amb Mammalia o Marta Vives, que compartirà una conversa amb Sílvia Soler. Els escriptors Sebastià Alzamora i Carme Riera passaran també per l'escenari de la plaça d'Espanya al llarg d’aquesta primera setmana de juny.
A més, la programació també inclou una taula rodona al voltant de les novetats més recents en matèria de memòria històrica i una altra sobre comerç just amb motiu de la publicació del llibre Omplim S'Altra Senalla, 30 anys de comerçjust a les Illes Balears.
El tret de sortida el donaren divendres els pregoners de l'edició d'enguany, els editors Maria i Lleonard Muntaner, en l'acte inaugural conduït per la periodista Margalida Mateu. Tot seguit dBalears vos ofereix el pregó íntegre dels editors:
«Bon dia a tothom,
És un plaer ser aquí per donar el sus a aquesta 43a edició de la Fira del Llibre de Palma, però, abans de començar, volíem donar les gràcies al Gremi de Llibreters de Mallorca per convidar-nos a ser els pregoners d’enguany. Molt agraïts, de veres, per la confiança.
Aquesta convidada ens ha permès fer un pregó, que llegiré jo tot i que hem escrit a quatre mans amb munpare, una tasca que pot semblar difícil, però que tenim més o menys controlada després de molts d’anys fent feina plegats.
Així que aquí som, disposats a parlar de llibres, llibreries, lectures, editorials… que han configurat les nostres vides i que, sobretot, han dibuixat al llarg dels anys la vida cultural d’aquesta ciutat.
«Jo vaig néixer en una casa on només hi havia una petita prestatgeria de llibres de mumare. Res més. I als anys cinquanta, una època fosca que intentàrem revertir als seixanta i setanta, amb la voluntat esperançada d’obrir-nos camí», explica munpare.
En aquell moment les llibreries varen ser un puntal de l’activisme antifranquista. El món cultural de Ciutat era un totum revolutum de persones compromeses que exercien diversos papers de l’auca, sovint intercanviables entre ells. Així, a Palma, i majoritàriament ubicades al centre històric de la ciutat (aleshores el nucli neuràlgic de bona part de les activitats), hi havia llibreries que, al seu torn, eren editorials; editorials que també tenien llibreria; escriptors i professors convertits en editors o llibreters, impressors-editors… En definitiva, un punt d’intercanvi de relacions culturals vivíssim, un tràfic d’idees des de diferents sensibilitats i que, sovint, tenia també molt en compte altres àmbits de la cultura, i especialment el de les arts plàstiques.
En tenim exemples primerencs a finals dels anys quaranta, amb Llibres Mallorca, la llibreria propietat de l’Editorial Moll, fundada com sabeu pel filòleg Francesc de Borja Moll Casasnovas el 1934 amb la creació de la col·lecció «Les Illes d’Or» i que, durant anys, va ser de les poques iniciatives editorials que subsistiren. La llibreria, que naturalment no es limitava a vendre llibres de la pròpia editorial, s’ubicà primer al carrer de Can Fortuny i, després, al carrer de Santa Eulàlia.
D’aquella època cal destacar també la Revista Cort, fundada pel folklorista i pedagog Andreu Ferrer Ginard, que estava vinculada, al seu torn, a la Impremta Politècnica. D’aquesta empresa inicial, en sorgí l’any 1965 l’Editorial Cort, amb Miquel Ferrer Sureda al capdavant.
Així, després d’això, als anys seixanta, fou quan sorgiren altres iniciatives com l’editorial Daedalus, que posaren en marxa el 1964 el geògraf Bartomeu Barceló i l’escriptor i filòleg Jaume Vidal Alcover, amb Guillem Frontera i Jaume Pomar com a directors de la col·lecció de poesia «La Sínia», on molts joves d’aleshores pogueren llegir per primera vegada el mateix Frontera, Calaloscans de Bartomeu Fiol o els Poemes a Nai de Miquel Àngel Riera, per posar només tres exemples.
El 1969, al carrer de Sant Sebastià, Frederic Suau fundà la llibreria L’Ull de Vidre, de la qual formà part l’escriptor Miquel López Crespí, qui posteriorment treballaria de llibreter a Logos, la llibreria que havia obert Domingo Perelló el 1967 a una travessia del carrer dels Oms. Eren dues llibreries amb un fort component polític d’esquerres i antifranquista; eren el lloc on trobar les obres relacionades amb el marxisme, l’anarquisme… que difícilment es podien aconseguir per altres vies.
Val a dir que, amb un tarannà de militància similar, munpare recorda sobretot els set anys en què l’escriptor Antoni Serra va estar al capdavant de la Llibreria Tous, una llibreria que en aquell moment ja tenia noranta anys de vida però que, el 1971, canvià d’ubicació (passà de la pl. de Cort al carrer de la Unió) i prengué un nou caire. Vinculada a la llibreria, a més, sorgí una propostaneditorial sota la direcció d’Aina Montaner i el mateix Serra, i amb la col·laboració d’altres escriptors com Josep Albertí, Miquel Barceló Perelló i Guillem Frontera. Es tractava de Llibres Turmeda, que va prendre el relleu de la desapareguda Daedalus.
«Probablement, explica munpare, totes dues iniciatives foren els meus primers contactes més o menys seriosos amb el món de l’edició, però des de l’altra banda, com a projecte de poeta, amb la participació al primer número dels «Quaderns de Poesia» impulsats per Turmeda el 1974. Poc abans, la llibreria havia acollit també la presentació del volum col·lectiu Temptant l’equilibri (Campos: Impremta Roig, 1973), que signàrem amb els amics Damià Pons, Joan Perelló i Guillem Soler. Record també amb interès l’organització per part de la llibreria de la Primera Setmana del Llibre Editat a Mallorca, i pens que no podrem oblidar mai, els que hi érem, la lectura completa que va fer Blai Bonet de Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria el dia de la presentació del llibre.»
I enllaçant amb la poesia cal esmentar, naturalment, la llibreria Cavall Verd, que va obrir el poeta i crític d’art Rafel Jaume el 1976 al carrer de l’Argenteria (i després a la plaça d’en Coll) i que s’especialitzava en aquest gènere. Els contactes que s’establiren al voltant d’aquesta llibreria propiciaren també propostes editorials com les de les col·leccions de poesia «La musa decapitada», amb Andreu Vidal al capdavant, o «Tafal», codirigida per Àngel Terron i el mateix Vidal. I podríem continuar amb Quatre Ulls, L’àngel blau, Ereso, Jovellanos… I un llarg etcètera.
Totes aquestes propostes vinculades al món del llibre, si bé en alguns casos no tingueren una llarga trajectòria, esdevingueren clau per renovellar l’aire resclosit de les darreres dècades del franquisme. Totes foren punts de trobada, algunes amb tertúlies i actes mítics, i en alguns casos concrets eren la porta d’entrada de llibres molt mals d’aconseguir aleshores.
I tot això, només a Palma, i sense esmentar les llibreries de vell: Llibres Fiol, la llibreria Ripoll, el Bazar del Libro…
És molt probable que, sense totes aquestes editorials, llibreries, coneixences… cap de nosaltres dos hagués arribat mai a fer-se editor.
Aquest panorama, però, grosso modo, començà a canviar durant la segona meitat dels anys setanta, per donar pas, als vuitanta i noranta, a una altra mena de llibreries i editorials, i sobretot a una nova manera de funcionar i d’organitzar-nos. I aquest és el model que els nascuts als vuitanta, com jo mateixa, hem conegut.
Diria que els temps ens han menat cap a la «professionalització». Entre cometes, sí, perquè la majoria de nosaltres continuam essent una mica tastaolletes de mena, encara que cadascú s’ha acabat centrant, sobretot, en una activitat concreta. Pocs escriptors o editors han obert llibreries, pocs llibreters han fet també d’editors amb regularitat… Al contrari, la majoria hem treballat perquè la nostra tasca estigui molt centrada en una activitat principal, ja sigui de llibreter, ja sigui d’editor.
Així, algunes llibreries de Palma sorgides a partir de 1975 s’han consolidat al llarg dels anys i continuen essent punts de trobada per als lectors (com Embat i Llibres Colom, que justament seran homenatjades durant aquesta Fira del Llibre pels seus cinquanta anys de vida). D’altres, han desaparegut; n’han sorgit de noves i algunes han canviat de mans. Els darrers anys, la majoria d’elles s’han convertit en veritables espais culturals, generadors de les activitats més diverses pel que fa al món del llibre; però no només: tenim la sensació que en els darrers temps les llibreries no han volgut circumscriure la seva activitat dins el propi local, sinó que, quan cal, en surten, són presents en altres espais, organitzen festivals, fires… (com aquesta mateixa, o la Setmana del Llibre en Català). Les llibreries van on calgui, i això és, també i sobretot, cap on van els lectors. D’aquí que hagin anat cap enfora, també en l’espai mateix que ocupen a la ciutat, que ja no és estrictament el del centre històric, on de cada vegada podem viure menys residents.
Pensam que la bona feina dels llibreters de Palma en l’actualitat rau en el caràcter que han sabut donar a les seves llibreries. Com a lectors (perquè els editors, com els llibreters, i els escriptors, i els traductors, i els il·lustradors i, fins i tot, els distribuïdors, hauríem de ser, sobretot, lectors)… Bé idò, tot i que a Palma tenim una majoria de llibreries de caire generalista, com a lectors sabem, ràpidament, quin llibre s’adiu més amb el tarannà d’una o de l’altra.
Com a editors, naturalment, ens passa ben bé el mateix: volem que els nostres llibres siguin per tot, però tenim clar quines de les nostres propostes encaixaran més a una llibreria o a una altra.
Tot plegat obeeix a una mena «d’especialització» que entenem, sobretot, com una mostra de les passions del llibreter. Avui, al costat de llibreries especialitzades en feminisme, còmic, manga, llibre il·lustrat, llibre infantil…, tenim llibreries generalistes amb un model amb el qual nosaltres, com a editors, ens sentim còmodes: abraçar/cuidar allò local però oberts, sempre, a tota la resta.
És clar que tenim reptes, i mancances, i de vegades sentim un cert esgotament perquè allò en què creim (l’educació, la cultura, el benestar social) no sembla prioritari per als responsables polítics. Com tampoc no sembla que hi hagi gaire interès a conservar els llegats dels que ens deixen: biblioteques particulars de bibliòfils, col·leccions d’art, d’ex-libris, de fotografia, arxius… que queden desmembrades en un contenidor qualsevol i que, sense un procés de catalogació i un destí clar (com hauria de ser una biblioteca nacional), perdrem o, en el millor dels casos, nodriran els fons de biblioteques i arxius de fora.
De vegades, resulta esgotador haver d’insistir tant per fer entendre que la cultura escrita és un patrimoni que també cal conservar. I tot i això, ens refeim; i l’endemà continuam, renovellats pel mateix impuls que ens dona allò que ens apassiona. De vegades, capficats com solem estar cadascú en el seu redol, és necessari distanciar-se una mica per prendre consciència d’on ens trobam. Què veuria algú que ens mirés des de fora?, ens podem demanar. La pregunta donarà respostes que ens permetran confeccionar una radiografia bàsica d’allò que feim, en conjunt, tots plegats, perquè qui observàs des de fora, per començar,
Veuria llibreries amb una capacitat organitzativa admirable: des de les presentacions més clàssiques fins als recitals, cicles interessantíssims, festivals…
Veuria llibreteres i llibreters que comprenen la tessitura ambivalent en què ens situa la lectura (per una banda, solitària, aïllada, sense renou; per l’altra, social, que desperta en alguns de nosaltres la necessitat irreprimible de compartir-la, de parlar-ne). Llibreteres i llibreters que ens donen una mà en un moment de dubte; llibreters o llibreteres amb qui intercanviam impressions davant un llibre o altre.
Llibreries (i també biblioteques) que ens faciliten l’intercanvi amb altres lectors, fins i tot amb alguns escriptors, quan organitzen taules rodones, debats i clubs de lectura (per a menuts, per a adults, i fins i tot per a adolescents, i sense tractar-los com si fossin incapaços de llegir segons quins llibres).
Llibreries que, al costat dels escriptors de l’illa, en conviden de fora, de vegades amb noms d’arreu del món.
I veurien, si ens miressin de fora, noves editorials al costat d’editorials ja amb un llarg bagatge, de trenta anys per amunt, amb catàlegs consolidats, a Mallorca i fora Mallorca; amb autors d’aquí, de fora, premis nobels, pulitzers als seus catàlegs… i un llarg etcètera.
Editorials que han contribuït des de Mallorca a enfortir l’oferta i la diversitat que mereix el llibre en català.
Veurien periodistes i crítics i podcasters pendents del que feim.
I escriptors i traductors premiats i reconeguts a casa nostra i més enllà.
I il·lustradors i fotògrafs i dissenyadors.
I relleus generacionals en locals emblemàtics.
I propostes noves.
I un president de l’AELC de ses Salines.
I més dones al capdavant (no parlam de quantes, sinó del poder de decisió que tenen/tenim).
I les complicitats que es van teixint entre uns i altres.
I la voluntat d’organitzar fires com aquesta per retrobar-nos, any rere any, i celebrar, amb la pausa de què no disposam per Sant Jordi i que sí que ens ofereixen els deu dies que tenim per davant, el teixit que hi ha aquí i que hem de continuar enfortint. Un teixit que treballa perquè, amb els anys, el resultat de la feina feta no sigui recordat només amb nostàlgia, sinó que esdevengui també un llegat per als que vendran.
Cultivem-lo, cuidem-lo, donem-li el valor que té.
Molts d’anys i bon fira!»
Lleonard Muntaner Mariano
Maria Muntaner Gonzàlez
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.