Mateu Morro presenta el seu nou llibre 'El paner de congrets, pagesos, lladres i bandejats'

Novetat de Sant Jordi 2025

dBalears20/04/25 20:23

Edicions Documenta Balear acaba de publicar aquest llibre de Mateu Morro, que té com a tema el bandolerisme mallorquí de la primera meitat del segle XVIII, i que en bona mesura gira entorn de la figura mítica de Mateu Reus, Rotget, però que tracta també altres temes com el bandolerisme popular a Mancor, la persecució general de 1721 o els robatoris de bestiar. El títol del llibre fa referència a un fet que va succeir en plena persecució dels bandejats, l’any 1719, quan en Rotget va fer arribar a la seva amiga, Antonina Cladera, malalta i refugiada en una casa de pagès propera a Inca, un paner de congrets del monestir de Sant Bartomeu (uns dolços que elaboraven les monges tancades i que es considerava que tenien propietats curatives de certes malalties). El paner de congrets va passar de mà en mà fins que arribà a la companya del bandejat, però això no passà per alt a les autoritats que posaren en marxa sense èxit un parany per capturar en Rotget.

Per les pàgines del llibre passen tot un seguit de bandejats i perseguidors de bandejats que configuraren una època particularment violenta, que no es pot deslligar del resultat de la Guerra de Successió, amb la promulgació del Decret de Nova Planta de 1715 i la instauració de l’absolutisme borbònic. Les condicions extremadament dures a les que va ser sotmesa la població mallorquina, combinades amb la destrucció de les institucions pròpies del Regne i la presència de l’exèrcit sobre el territori, són els ingredients que contribuïren a la rebrotada d’un fenomen estructural dins la societat illenca, el bandolerisme, que en el segle XVII havia pres una gran volada i que ara retornava amb nova empenta. La misèria rural, l’activitat delictiva i el bandejament tornaren prendre una força insospitada, enmig de les grans persecucions de bandolers amb les quals el nou règim volia demostrar la seva força i la seva inflexibilitat.

Mateu Morro ha basat el seu treball en fonts documentals diverses, sobretot la documentació de l’Audiència conservada a l’Arxiu del Regne de Mallorca, les fonts notarials i els arxius locals, en una recerca gens fàcil degut als efectes de la destrucció documental que es va dur a terme en el segle XIX, probablement per esborrar els testimonis d’una conflictivitat de gran transcendència social. Aquesta difícil recerca, però, aporta uns resultats sorprenents i ens mostra un món en el qual els bandejats eren una realitat quotidiana, habitual, que es repetia una generació darrera l’altra, com a resultat de la injustícia, la misèria econòmica i la violència institucionalitzada.