'La claror', obra que destaca «la importància dels contadors de literatura oral», al Teatre Principal de Palma

Aquesta obra s’endinsa en una de les figures femenines més fascinants de la comarca de Llevant del passat segle: Rafela Servera.

La claror neix de la recerca de «l’art perdut de contar una història» i «intentar recuperar la importància dels contadors de literatura oral», en paraules del mateix autor. Així, l’origen de l’obra guarda una estreta relació amb la importància de la recerca de les històries orals, en un moment en què es perden a gran velocitat en favor de pantalles i papers.

Jaume Miró cerca la connexió amb el món del teatre i els seus orígens, com a gènere per a contar històries, lligat amb la tradició de passar oralment les narracions, generació rere generació; fet que conforma un bagatge cultural molt ric però també en perill de desaparèixer.

Rafela Servera, coneguda amb el malnom de Calona, va ser una de les persones que va narrar les Rondalles a mossèn Antoni Alcover, que posteriorment les va recollir sota el pseudònim de Jordi des Racó.