'Fire Island' (2022). Quan volem fer «marigràcia»

Joan CiberSheep (ell/això)07/11/22 7:43

Si la setmana passada vos xerrava d’una pel·li de la qual no m’esperava gaire i em va sorprendre gratament, aquesta setmana vos en parlaré d’una que semblava dolenta i ho ha estat fins i tot un poc més del que imaginava. Mira tu. Tot això em passa perquè escoltant un podcast, xerraven de la llista de films que s’havien de veure de totes totes, i aquesta era a una posició ben alta. No tenia moltes expectatives perquè la recomanació venia d’una guarda d’estatunidencs insultantment joves. Enveja, supòs.

Illa de foc, escrita (aquí s’entenen moltes coses) i protagonitzada (no vos ho havia dit?) per en Joel Kim Booster (de qui havia vist un monòleg a Netflix —i pse!) i dirigida per n’Andrew Ahn (llistat a un dels capítols del ¿remake? de MacGyver, aaai) promet en cent cinc minuts (dels quals sobra, mínim, mitja hora bona) bogeria, festa, humor i romanticisme. I falla en tots i cadascun d’aquests punts.

De què va? D’un grup d’amics que passen el que serà la seva darrera setmana a l’illa Fire Island. Allà voldran trobar l’amor anant de festa, engatar-se i drogar-se. El guió és forçat (3 Jim Carreys) i no arriba ni a paròdia del gènere (2 Pedro Casablancs), situacions avorrides (2 José Manuel Sedas), acudits perduts i sense ritme (3 Jesús Mosqueras), banda sonora triada sense gust (1 Luis Zaheras), actuacions justetes (3 Hugo Silvas), personatges oblidats que només hi són per ser comparsa del protagonista (2 Daniel Guzmáns)… tot embolicat amb un dels finals més soporífers d’aquesta temporada (2 Antonio Resines).

Idò això, si insistiu a veure-la, allà vosaltres. Crec que la gaudireu si enyorau na Meg Ryan, en Tom Hanks dels orgues o heu començat la impossible missió de mirar el teb d’en Tom Cruise.

La podeu trobar a DisneyPlus.

■■□□□ Humor

■□□□□ Masclisme

■□□□□ Queerness

■■□□□ Sexe

■□□□□ Interès

Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat