En marxa l’expedient per a declarar la glosa menorquina com a Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca

Menorca té una llarga tradició d'explicar històries en vers que ha passat a formar part del patrimoni musical i cultural de l'illa. La glosa menorquina, tant la improvisada i cantada en un glosat com l’escrita, és un element del patrimoni cultural immaterial de l’illa que es troba plenament viu en l’actualitat i la pràctica del qual es remunta, amb tota probabilitat i segons els estudis més recents, al segle xvii.

La glosa menorquina va conèixer una etapa de gran decadència en la primera meitat del segle xx, fins al punt que gairebé va arribar a desaparèixer. Tanmateix, gràcies a la insistència i la tenacitat d’un petit grup de glosadors que encara es mantenia actiu encapçalats pel mestre glosador Miquel Ametller, es va iniciar un procés de recuperació en el darrer quart del segle passat, especialment a través de l’associació Soca de Mots, que creà Ametller.

Aquest procés no s’ha aturat fins a l’època actual, en què la glosa és un element plenament viu i que gaudeix de molt bona salut, ja que ha sabut adaptar-se als nous temps i la nova fornada de glosadors d’avui dia cerca la renovació constant sense perdre la seva essència, a fi de trobar nous temes per a tractar, noves tonades i nous públics que puguin garantir-ne la vitalitat i la salvaguarda.

Per tots aquests motius, el Consell Insular de Menorca ha considerat oportú iniciar el procediment per a atorgar-li aquesta declaració de BICIM, amb la qual, juntament amb la vela llatina i la tècnica constructiva de la pedra en sec, ja seran tres els béns d’interès cultural immaterial declarats a l’illa.