'El cor de la Geneta', de Guillem Rosselló, un colpidor retrat literari sobre les possessions mallorquines

Rosselló descriu un escenari de misèries i de violències patides per aquells pobres pagesos que treballaven en condicions de semiesclavitud, fins i tot fa menys de cent anys. De fet, la trama s’enceta a les primeries del segle XX amb el naixement de Venturet, fill d’una jove soltera a la qual la família tira de casa per haver-se quedat embarassada d’un desconegut.

Allà, a la pallissa de la possessió, entre porquers, garriguers, un cec que li farà de mestre i de pare, Venturet creix en un ambient de lluita de classes entre els jornaders desfavorits i els amos de Son Agrella, que esclata amb el colp d’Estat franquista de 1936. Així, 'El cor de la Geneta' retrata una realitat mallorquina que, tot i desapareguda, ens és pròxima: qui narra les vicissituds de Venturet serà la seua filla, des dels nostres dies i desconeixedora dels patiments de son pare i la seva àvia paterna. La novel·la de Rosselló gira entorn a les injustícies i els abusos dels poderosos cap els desafortunats i els innocents.

Guillem Rosselló (Bunyola, 1959) és professor i un dels escriptors mallorquins contemporanis de major éxit. Ha publicat més d’una trentena d’obres de novel·la i de poesia, i ha recollit guardons com el Vila d’Ascó, el Ciutat de Borriana, el Ciutat de Sagunt, el Premi Mallorca de Novel·la Juvenil o el Recull de Blanes, que ara amplia amb el Vila d’Almassora.